La tortuga roja (2016) és una pel·lícula coproduïda entre França, Holanda i el Japó amb l’Studio Ghibli, que és un estudi japonès d’animació, considerat actualment un dels millors del món. L’holandès Michael Dudok de Wit en seria el director, que n’obtingué la denominació a l’Oscar. Un metratge sense parla, o sigui muda, per tant, un llenguatge de comunicació universal. L’explicació que es desprèn recau en les imatges i en la gesticulació dels seus personatges. Traduïda al castellà, però, només fa ús d’aquesta llengua al final del metratge en el quadre tècnic, quan surt en pantalla dels participants en la seva producció.

Una producció de cinema animat, de vuitanta minuts de durada, que es pot veure a la plataforma de cine Filmin, on els dibuixos expressats des de la senzillesa i amb una línia despullada amb els mínims elements necessaris, i amb colors suaus de tonalitats; entre els verds i blaus marins, trencant aquest perfil amb algun captard rogenc, o bé amb cels estrellats; ens conta una bella història. Història extraordinària que desenvolupa la situació d’un nàufrag abandonat a la seva sort en una illa deserta tropical, on els únics éssers vius amb qui té contacte són les tortugues, els crancs i les aus.

El món fantàstic i la màgia entren en acció quan una tortuga roja pren la figura d’una dona que esdevindrà la companya del nostre protagonista. Això farà que de l’estima que sorgeix entre ells neixi un nen que, al créixer, abandonarà el si familiar per tal d’emigrar amb tres tortugues més.

L’envelliment dels nostres amics i la mort del nàufrag fan que la dona es transformi altra vegada en tortuga i torni a la mar.

  És un cant a la vida, l’esperança, la família i l’amor a la natura. Resulta ser la descripció d’una faula que destil·la i fa aflorar sentiments de tendresa, estima, nostàlgia... No deixa de ser una visió poètica sobre les edats de l’existència de l’ésser humà, que es desprenen dins el respecte pel que fa a l’òrbita ecològica mediambiental.

Obra pensada per al públic infantil, ja que educa en la sensibilitat i en l’essència dels valors que donen sentit al viure, però a la vegada també es converteix en un film complaent per als adults, que satisfà i tranquil·litza. Un fet prou important avui, per tal de fugir dels maldecaps i l’agitació de l’ànim, i aconseguir així moments de pau i assossec per al nostre esperit.