Aquest hivern mirava les torretes de geranis. Hi veia les fulles eixutes i seques, esmorteïdes; em feien llàstima, i vaig prendre la determinació de fer una poda important amb la convicció que si reneixen, bé, i si no també. Han passat els mesos i avui, amb tres quartes parts d’aigua i una de carinyo i adob, tinc geranis per admirar i fotografiar. La veritat és que no creia que sortís be l’experiment, però aquesta planta treu forces d’allà on sigui; fins i tot d’un trosset de mànic despullat i ensorrat en una torreta en surten flors admirables, i amb totes les tiges plenes de fulles i la floreta damunt.

Podem dir que és una planta una mica “gitana”, que s’aferra a qualsevol lloc , però eixerida i bonica com ningú, omple patis i balcons i és vistosa i molt agraïda, ja que per poc que li facis et recompensa amb unes flors de colors que trenquen esquemes i alegren la vista allà on es trobin.