Fa temps em varen parlar d’una font que tenia set canonades d’aigua, i si feies un glop de cada una d’elles, diu la llegenda, aconseguies la vida eterna.

He estat buscant per les obagues, i per barrancs sense nom he llegit antigues tradicions que m’asseguren que existeix aquest sortidor prodigiós en els esborranys que em va fer un vell pagès de bona memòria, dient que el seu rebesavi el va portar a aquesta font i que el va fer beure de la seva aigua, de totes les canonades menys d’una, ja que a l’última el nen xic ja no volia més aigua, estava ja amb la planxa plena, i pensat, el rebesavi deia que ja el portaria en una nova sortida junts.

El primer broc era d’aigua bastant salada, en algun dels camins de l’aigua segurament passava per un prehistòric mar salat i d’ací aquest gust. L’altre broc era de gust fèrric, com gust a ferro rovellat, inclús sortia més grogosa o marronosa. De l’altre broc semblava que estigués glopejant herba, i també el color era verdós. El següent broc era aigua neta i clara, però tenia gas, feia bombolles en omplir el got, segurament al seu pas es barrejava amb fondes escletxes de carboni. El broc cinquè no es podia quasi ni beure, gust a sofre i amb pudor al més dolent que imaginis, semblaven d’ous podrits. El sisè era gris, quasi negre, la veta que portava l’aigua deuria passar pel mig d’espais de carbó mineral, i agafava aquesta tonalitat. De la setena, ningú en coneixia el gust. El nen, que va provar-les totes menys aquesta, no podia dir quin gust tenia el setè broc del sortidor. L’aigua sortia en aparença clara i sense cap gust notori.

Jo deixava enrere rius i muntanyes buscant la vuitena, i cansat, suat i desesperat, vaig tancar els ulls en un racó del canyar, vaig perdre les forces i em vaig adormir arrecerat a un pollancre i, sense voler, vaig començar a somiar, i vaig veure la font que buscava entre xops i joncs, i vaig beure d’aquella aigua tot somiant, i al despertar, notava la força d’aquell líquid dins meu, el seu batec, les ganes de viure, de saltar, córrer i de lluitar sempre, per això aquesta aigua imaginària et feia immortal, i la tenim a tocar en cada somni que ens ho proposem.