Senyores i senyors, si fins ara els donava la tabarra sobre mosquits i mosques, acaba d’arribar a la meva humil llar una nova espècie invasora. De fet, no és nova, aquesta espècie al meu niu familiar, però sí que ho és en la proporció que ha arribat enguany. I és que ara ja saben, entre d’altres coses, perquè odio l’estiu, perquè precisament tota cuca viu, menys jo. Es tracta d’unes formigues molt petites, que es mouen com boges i que tenen al meu pobre i golafre gat amargat. I és que, senyores i senyores, el meu estimat gatet, de nom Mix i de cognoms Miau Gat, sempre busca menjar i quan se li acaba encara en busca més, que un servidor li posa en un plateret. Doncs bé, aquelles desgraciades formiguetes no tenen més feina que envair-li el plat i començar a treballar sobre el menjar del meu felí, i ell, pobre, es queda parat i amb cara de poca credulitat, impotent, i és clar, sense poder cruspir res, ja que pobret no li ha donat encara per menjar formigues i no vull pensar com li aniria per a l’estómac si li baixessin corrent de la boca cap avall.

  Llavors ja em tenen a mi, senyores i senyors, intentant matar tanta formiga que veig, i posant i inventant paranys, perquè el meu pobre gatet no caigui en la desnutrició. I és que les males bèsties es posen, a banda del plat de menjar del gatet, al lloc més inesperat, i te’n pots trobar més de dos o tres per damunt del braç mentre dorms. Ara entenc el pobre gatet, perquè sempre està dalt d’una cadira o d’una taula, i és que si fes la becaina estirat a terra, podria quedar ple de picors causades per les formiguetes en qüestió. Sortosament, el mosquit i mosca, confirmat que van a la baixa.