El 4 d’agost de 1897 la Dama d’Elx va ser trobada en un terreny pedregós pròxim a la ciutat d’Elx, la que probablement és la peça escultòrica més representativa de la cultura ibèrica.

La figura data d’entre els segles V i IV aC. Es tracta d’un bust d’una senyora, d’uns 56 centímetres d’altura i 65 quilograms de pes, esculpida en pedra calcària de la mateixa pedrera local d’Elx (amb la qual cosa la pertinença li és inqüestionable). Es tracta del cap d’una dama amb el rostre de faccions perfectes. A la part frontal, deixa al descobert tres collarets amb amforetes i porta-amulets, arracades de plaques i ínfules als costats del rostre i una fíbula que tanca la túnica. Als laterals, dues rodetes que emmarquen el rostre, on se suposa que aniria recollit el pentinat. A la part posterior, més tosca, s’hi troba una cavitat d’uns 18 centímetres de la qual s’ignora la finalitat que tenia, encara que s’ha especulat que podria tractar-se d’un reliquiari. Tampoc se sap si aquest cap formava part d’una estàtua de cos sencer o va ser concebuda simplement com a bust. Segurament va ser pintada a colors perquè que té restes de pintura vermella, blava i blanca en diverses parts de la figura. Es tracta d’una peça molt rica en detalls i ornamentació que bé podria representar una deessa, una sacerdotessa o a una dama d’alta nissaga. L’estàtua va ser trobada per accident per Manuel Campello (Manolico), un jove de 18 anys, al remoure unes pedres quan treballava amb el seu pare a la finca.

El descobriment d’aquesta notable peça arqueològica va ser tot un esdeveniment. Primer, es va exposar al balcó de la casa del doctor Manuel Campello, propietari de la finca i sense cap parentiu amb Manolico, tot i tenir el mateix nom i cognom. Aviat va sortir del balcó, quan a l’agost d’aquest mateix any de la seva trobada l’arqueòleg francès Pierre Paris el va convèncer perquè l’hi vengués per 4.000 francs de l’època. La Dama d’Elx va ser propietat del Museu del Louvre durant quatre dècades, però l’any 1941 el govern de Franco i el govern col·laboracionista dels alemanys del mariscal Pétain van arribar a un acord perquè els gals retornessin a Espanya una sèrie d’obres d’art i arqueològiques de gran valor, entre elles l’escultura ibèrica. Es creu que aquesta decisió, gens beneficiosa per a França, es va deure a la por que sentia el mariscal Pétain que Franco entrés en la Segona Guerra Mundial del costat dels alemanys i amenacés les seves possessions al nord d’Àfrica.

La Dama d’Elx va tornar a Espanya el febrer de 1941. Després fou exposada durant un temps el Museu del Prado, per ser traslladada al Museu Arqueològic Nacional el 1971, on encara roman. Des del seu retorn, el bust ha fet dues visites a la ciutat d’Elx, tot i que és insistentment reclamada pel poble d’Elx.