Avui he vist com l’aigua entrava lentament, a la terra llaurada i aplanada, per deixar-la uniformement plana i amb el pendent necessari perquè hi entrés l’aigua i negués el terreny. Entretant, els volàtils contents fent volades amunt i avall seguint els solcs plens d’aigua; semblava que la vida hagués tornat ja al camp, i tot just era l’inici del que seran els camps verds d’arròs en un espai de temps en què d’una terra marró i aspra es passarà a un oasi verd ple de vida, amb granotes i crancs, i al fons de l’oasi la tenca (carpa), que va equivocar el seu camí i ara es mou entre espigues d’arròs i el canyar proper.

El sol i l’aigua faran madurar les tiges verdes fins a formar espigues plenes de petits granets agrupats a la part de dalt, que a l’estar madurs acotaran el cap com a salutació al sol i a la vida.

No sé exactament de quin lloc ve aquesta gramínia, diuen alguns que de la Xina i altres de l’Índia, però el cert és que representa una important font d’hidrats de carboni i de vitamines del grup B, que van bé per a la hipertensió i no tenen gluten, per tant, bons per a la salut dels celíacs.