Avui baixa neta l’aigua del riu, rellisca damunt les roques sense parar-se, i juga amb el canyís i la boga, i acarona un vell tronc que va caure fa temps i encara fa de vigilant del curs del riu mentre els vímets es dobleguen i saluden. Més enllà, l’aigua es relaxa i queda envasada sota un roquer, que de mica a mica se la va menjant, i de tant en tant cauen trossos de roca damunt l’aigua que omplen d’humitat les vores del rierol. Llavors els blauets es capbussen sense descans fins a treure amb el bec un peixet que engoleixen a l’instant. Després, tornen a l’aguait damunt la branca eixuta del xop proper. 

Mentre corre l’aigua i els peixets van d’un cantó a l’altre, busquen refugi sota les pedres i per sortir de la vista del blauet, que amb gana, intentarà de nou llançar-se per acabar de fer-se el sopar.

Avui aquest corrent d’aigua està tranquil, però no fa massa les pluges de tardor varen omplir la terra d’aigua, sense poder-ne engolir més, i de totes les vessants varen esdevenir corriols d’aigua que anaven a parar a aquest riu, i feien que s’emportés tot el que hi havia al seu pas, roques, canyes, conreus, arbres i més, que va deixar una imatge del ferotge que pot arribar a ser aquest tranquil corrent d’aigua clara.