Les cobles Bellpuig i Maricel van omplir la plaça Major de Montblanc de rotllanes i dansaires en un 47è Aplec de la Sardana molt especial que va tenir lloc dissabte 2 de juliol de 2022 en una doble sessió inèdita de tarda i nit, a les 17.30 h i a les 23 h, i que va ser tot un èxit. Aquest és un format que ja és tendència en altres indrets i que ofereix possibilitats ben interessants.

El fet que hi haguessin les dues cobles simultàniament a la plaça i que anessin tocant les peces de manera concatenada oferia una presència encara més completa de músics a l’escenari —com si es tractés d’un estol— i una complementarietat sonora molt ben rebuda pels participants, entre els quals també hi havia infantons que saltironejaven i ordenaven les seves primeres puntejades. Feia bo, cap gota d’aigua, la temperatura es va contenir, l’ombra dels arbres refrescava l’espai i les terrasses de les cafeteries esdevenien les millors tribunes, tal com si fóssim a les Guilleries, a Platja d’Aro, a la Mola de Matadepera, Ripoll o al poble de Flaçà.

  De melodies sardanistes i de compositors, com tota qüestió subjectiva, tothom tindrà els seus gustos, a uns els motivaran més les alegres i rialleres, d’altres trobaran encisadores les que tenen un punt de melancolia i, també, és clar, aquelles que t’encaminen a saltar. Sigui com sigui, ja fos ballant-les o escoltant-les, les sardanes del dissabte a la Conca de Barberà es feien gaudir: des de clàssics com “Mariona” o “Blanca Espurna” de Jordi Paulí o “Aigua xelida” de Ricard Viladesau, fins a sardanes montblanquines com “La tia Roseta” d’Agustí Causi i “Capital de la Sardana” d’Alfred Abad. Un moment especialment emotiu va ser quan es tocà “Aplec de Montblanc”, de Josep Auferil, dedicada a Carles Masdeu, recentment traspassat.

  El president del Grup Sardanista Montblanc, Ramon Requesens Torrellas, ens recordava en la seva salutació que també en l’àmbit sardanista i de la cultura popular i tradicional “de mica en mica anem recuperant la normalitat després d’aquesta temporada de pandèmia que ens ha fet repensar moltes coses tant a nivell personal com col·lectiu”, i no podem estar-hi més d’acord. De la mateixa manera, Requesens Torrellas explicitava que en aquest context de transformació social, “s’ha posat de manifest que la globalització potser no era tan bona com ens volien fer creure i ara estem valorant més les coses properes, entre elles la cultura del nostre país en totes les seves manifestacions”. I la sardana és, sens dubte, de les manifestacions, una de les més gentils.

A més, segur que la preparació d’un aplec sardanista com el de Montblanc requereix tot un seguit de sinergies molt positives, amb entitats i establiments col·laboradors, amb els sorteigs corresponents i, en aquest cas, també amb la gentilesa d’oferir coca de sucre i cava per acompanyar aquella bona jornada. Els projectes funcionen quan estan ben pensats i quan s’organitzen tenint en compte tots els detalls —fins i tot un emplaçament alternatiu en cas de pluja, en aquesta ocasió es preveia a l’església de Sant Francesc—, i és per això que cal felicitar doblement els seus organitzadors! A més del bon moment, el tarannà del poble i els records de la jornada amb l’esperit vibrant, per a la història i els arxius quedarà també el tríptic i el cartell editat per la impremta Requesens i que aquests dies es podia trobar a l’aparador dels comerços de la Vila Ducal amb la imatge d’aquestes ceres acolorides amb les quals el pintor cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) va sintetitzar el seu imaginari sardanista a través de dues parelles fent llargs, amb un fons cromàtic de somni.

Una jornada de cobles, sardanes i art commemoratiu que ens referma en el compromís personal i amb el futur col·lectiu!