Pobles monosíl·labs de Catalunya

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

A Catalunya es dona un fenomen que potser no es repeteix en cap més part del món: pobles i altres nuclis amb noms monosil·làbics. Alemanya, per exemple, si exceptuem Bonn , té topònims amb denominacions quilomètriques, com per exemple la població de Friedrischfaen, i Rússia, fot-li, amb noms com Novokuznetsk (ciutat amb mig milió d’habitants). A casa nostra passa al revés, si exceptuem Vilanova i la Geltrú, la majoria són noms curts i cal destacar els monosíl·labs, en especial els situats al nord del Principat. Per què serà? Creiem que és impossible saber-ne el motiu, a menys que lingüistes molt experimentats hi posin tot el magí a la deducció, o bé que aquelles zones, en segles passats, fossin habitades per prehistòrics que per no complicar-se la vida acabessin pronunciant un sol mot.

Donant un cop d’ull al mapa d’aquelles comarques s’hi veuen pobles com Sort, Tost, Llesp al Pallars Sobirà; també Cercs (Bergadà) i Vic (Osona), el riu Ter; Salt i Quarts a Girona, mentre Sert és una vall de la plana d’Olot. Seguint cap l’est ens trobem Llers, Pals i el Far a l’Empordà amb el riu Set; Ponts i Pas a la Noguera (per cert, aquest monosíl·lab,“Pas”, ajuda a complementar-ne altres: Pas de Barrufemes o Pas de l’Ase).

  Seguim: Alp, Das, Ger, Guils, Prats, tots a la Cerdanya; Bot es troba a la Terra Alta¸ Gurb a Osona; Les, a l’Aran; Pau a l’Empordà; Sils a la Selva; Tremp al Pallars Jussà, Valls a l’Alt Camp.

Altres noms petits observats al nord de Catalunya: uns dins a França, Er i Llo, i Ars i Gra, al Principat.

Tirant Catalunya avall també n’hi ha, potser no tants, però sí de significatius: Sants i Prat (Llobregat), les Corts a la província Barcelona; Flix a la Ribera d’Ebre, i Pacs al Penedès.

  Un altre fenomen que s’observa a Catalunya és la quantitat de topònims que tenen el nom compost amb el mateix prefix, ajuntat o separat a la segona denominació. Per exemple, amb el prefix mont-, com Montblanc, n’hi ha més de 100; amb el prefix sant-, del tipus Sant Celoni, prop de 300, dels quals 180 a la província de Tarragona; amb el prefix  mas-, del tipus Mas de Barberans, se’n troben 215 a la demarcació de Tarragona i 35 a la resta de Catalunya. Altres elements són pla, tipus Pla de Santa Maria, n’hi ha 11 i 4 comarques, i amb el prefix coll-, com Collbató, 89.

Quina sort tenim els catalans de no tenir ciutats amb noms com els de la Baixa Saxònia alemanya: Mecklenburg-Vorpommern, per dir, o la grega Adrianòpolis (en versió original, Aδριανούπολις).

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres