Si pregunto en català, em solen respondre en català. Moltes vegades som els mateixos catalans qui ens perdem per no utilitzar la nostra llengua amb regularitat —malgrat els atacs furibunds dels adversaris— i caiem en els tòpics de sempre. Heus aquí un exemple que se sol repetir moltes vegades en el camp del comerç, i trec la idea d’una botiguera que a l’entrar un camàlic que portava paquets a la botiga, digué: —Buenos días, traigo el pedido.

La mestressa, dona jove, que no dubtaria pas de la seva catalanitat ni un sol moment, va  respondre :

—Puede dejarlo aquí, que no molesta.

Per què no respondre en català? Tant costa? No som pas tan diferents, perquè no es pugui entendre. De ben segur que el jove li hauria respost en català. I, si més no, ja l’hauria entesa.

En un centre hospitalari on he estat ingressat uns dies per un tema de salut, l’atenció que em van donar va ser d’allò més exquisida, per part d’un esplet de joves infermers i infermeres que feia goig de veure com actuaven des de la vocació i professionalitat, amb respecte i generositat. Només cal recordar que els infermers s’han col·locat en la línia per combatre la propagació de la covid-19 i avui són uns equips líders de resposta que aporten coneixement i experiència.

Quina llengua fèiem servir per comunicar-nos? Per descomptat que era el català, encara que molts d’ells eren de parla castellana, però el sabien i el feien servir a la perfecció, amb l’entonació corresponent, i el parlàvem d’allò més. En aquest hospital, vagis on vagis, el personal et respon en català, si tu els fas la pregunta pertinent en aquesta llengua.

S’ha dit des de la intenció política que el català era la llengua dels independentistes, i què més? El català esdevé la llengua de tota persona que viu i treballa a Catalunya, sigui de la ideologia que sigui. No és patent de ningú en particular, però és responsabilitat de tots mantenir-la, usant-la per fer-la viva.