Senyores i senyors, l’estiu està que no ens deixa tranquils, amb aquesta calor tan horrorosa que fa i la quantitat de moscam que hi ha, almenys on un servidor de vostès habita. Francament, no he entès mai les persones que tenen complex de gamba i són capaces de passar-se tot el dia a la platja, sota un sol de justícia i arrebossant-se de fastigosa sorra de cap a peus, per dintre i sobretot per fora. És clar, que allà ells amb les conseqüències, però s’ha de tenir, des de l’humil punt de vista d’un servidor, tan amant de l’ombra, la fresca i l’aire condicionat, una certa vocació masoquista. Tampoc entenc els qui opten, quan van a la restauració o al bar, per menjar o fer les copes de rigor fora del bar, a les terrasses, també sota un sol de justícia i ventant-se, podent estar a l’interior, fresquets, a l’aire condicionat i sense el perill que et piqui un mosquit dinant o sopant.

I és que hi ha tantes coses, senyores i senyors, que un servidor de vostès no entén! Tampoc entenc els qui agafen el cotxe hores i hores, ajudant a formar cues a les ja gratuïtes autopistes, fent pocs o molt quilòmetres, estressats perquè no arriben, tan maco que és que et portin, o el transport còmodament dalt d’un tren. També, a l’estiu, no entenc els que s’arrisquen a anar a un aeroport a passar hores i aventura, sobretot, molta aventura, ja que quan arribes a l’aeroport no saps si podràs sortir, si el vol teu l’hauran venut a un altre, quantes cues hauràs de fer i quantes sobades hauràs d’aguantar als controls de seguretat; tampoc saps, és clar, si et perdran la maleta, i en definitiva, l’estiu té unes coses que, començant per la temperatura, fan que no m’agradi. Però cal que duri, perquè a la tardor…