TV3 ho ha tornat a fer. Televisió de Catalunya ha aconseguit tornar a connectar de nou amb el públic adolescent i jove en un programa per a totes les edats que, si es gestiona bé i s’idea o s’impulsa un mètode estable de continuïtat, pot ser l’inici d’unes noves icones musicals que marquin la generació d’avui, de la mateixa manera que des de l’estiu del 2017 TV3 va aconseguir recuperar una part important de l’audiència generalista a partir de programes d’anàlisi de l’actualitat més immediata com Preguntes freqüents —amb Ricard Ustrell, Laura Rosel i Cristina Puig, segons l’etapa— o alterant la programació per fer connexions d’última hora des del carrer, a més de fenòmens d’entreteniment com els del radiofònic Carles Porta o el concurs gastronòmic Joc de cartes del cuiner Marc Ribas, que en les seves diverses edicions ha tingut diferents restaurants de la Conca de Barberà com a protagonistes.

  Potser encara és molt aviat per dir-ho, però el cert és que feia anys que, d’ençà la desaparició del 3XL i la incomprensible pèrdua de referents com el Club Super3, es demanava una aposta decidida també per a les franges d’edat més joves de “la Corpo”, que tingués un component multipantalla, com és propi del consum audiovisual actual. Per les audiències del programa sembla que s’hauria pogut aconseguir un doble objectiu: el de reconnectar els telespectadors júniors amb “la nostra” i, al mateix temps, la possibilitat d’incorporar, de cop, una quinzena de cantants a l’star system musical a les escoles i als instituts del nostre país, entre els quals la vallenca Mariona Escoda, de la coral Cors Alegres de la capital de l’Alt Camp, flamant guanyadora del concurs. Alguns pares ja expliquen que els seus fills, a l’hora del pati, juguen a ser els protagonistes d’Eufòria.

L’endemà de l’estrena, el 3 de març d’enguany, TV3 feia públiques les xifres d’audiència del programa: 250.000 espectadors (i una audiència acumulada de 498.000 espectadors), equivalents a una quota de pantalla del 13,6%. Si aquestes són unes dades espectaculars, encara ho són més si es segmenten per edats, ja que aquell primer episodi del programa presentat per Marta Torné i Miki Núñez va arribar al 30,4% de quota dins de la franja jove (això és, entre els espectadors de 13 a 24 anys). I si de vegades hi ha programes que tenen un començament prometedor, però després no són capaços de fidelitzar l’audiència, això no ha succeït en aquesta ocasió. Per posar-ne dos exemples, el divendres 29 d’abril van seguir-lo 316.000 espectadors (18,5% de quota de pantalla) i 60.000 vots i, al de repesca del divendres 6 de maig, el programa va tenir 311.000 espectadors (repetint un 18,5% de share), aconseguint, a més, 140.000 vots que volien decidir l’esdevenir dels concursants. 

És clar que Eufòria, per se, no ha inventat cap format innovador. Els talent shows musicals fa anys que existeixen i només cal recordar com Josep Maria Mainat, alma mater de La Trinca avui reconvertit en productor creatiu, ja va crear-ne un d’àmbit estatal el 2001, amb Gestmusic, fa més de vint anys. Dues dècades després d’aquell boom, i amb l’experiència exitosa d’Oh Happy Day entre el 2013 i el 2017, TV3 ens ofereix un format guanyador, on podem veure en prime time interpretacions de Maria del Mar Bonet, Oques Grasses, Rosalía, Els Pets, Txarango, Mishima, Stay Homas o Doctor Prats. I cal pensar que, a més dels concursants que han pogut conèixer i valorar els telespectadors, en aquesta primera edició catalana del talent show ja van presentar-se 1.500 persones al càsting inicial, que es diu aviat.

  Amb tots aquests condicionants, la nit d’aquest dissabte 16 de juliol i la tarda del diumenge 17, els concerts d’Eufòria al Palau Sant Jordi de Barcelona poden ser el colofó final d’un programa d’èxit televisiu o, si s’aconsegueix donar-hi continuïtat, l’inici d’una nova era que ens permeti reforçar els referents lingüístics dels nostres infants, adolescents i joves. I això, és clar, seria eufòric.