La Columna Macià-Companys fou una milícia republicana d’infanteria compota d’uns 1.000 membres procedents dels partits Esquerra Republicana (ERC) i d’Estat Català. Fou creada el 3 de setembre de 1936 per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu d’establir un contrapoder a la CNT dins del Comitè Central de Milícies Antifeixistes i lluitar conra els militars revoltats.

 Estructuralment estigué formada per dues columnes: la Columna Macià (d’Estat Català,) aquarterada al castell de Montjuïc, i la Columna Companys, d’ERC, a la caserna del Bruc. Els seus comandants foren el tinent coronel Jesús Pérez Salas,3 el tinent coronel Bosch i el capità Molino (mort en una de les batalles) i els comissaris polítics Artemi Aiguader Miró,4 Enric Canturri Ramonet (diputat d’ERC per Lleida i exalcalde de la Seu d’Urgell), Artemi Aiguader Miró i Joan Moles. La tercera fou la Columna Volant Catalana.1 

Transcorreguts dos mesos de la creació de la Columna Macià-Companys, la Generalitat de Catalunya aconseguí dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i procedí a la formació de l’Exèrcit Popular de Catalunya, que estaria sota el seu control directe. Per tant es dissolgué el 24 d’octubre de 1936, ja que amb la nova estructuració de l’Exèrcit de la República, la Columna Macià-Companys i la Columna Volant Catalana les enquadraren dins els nous regiments de l’Exèrcit Popular Espanyol.

 Aquest intent de la Generalitat de Catalunya de disposar de milícies pròpies i fer un contrapès a la CNT fou el motiu pel qual tingué d’afrontar el rebuig de les organitzacions anarquistes i comunistes que els acusaren de burgesos malgrat que també s’havien instituït per lluitar contra els revoltats.

 Els efectius inicials d’ambdues columnes totalitzaven uns 1.000 homes i reberen bandera els dies 3 i 4 de setembre del 1936, desfilaren a Barcelona i el mateix 4 de setembre de 1936 sortiren en direcció al front d’Aragó des de l’estació de França en dos trens. En el primer, la Macià, i en el següent, la Companys. El distintiu de la Macià era l’estelada i el de la Companys, una banderola amb les quatre barres allargassades i en alguns casos truncada en horitzontal per la bandera tricolor republicana.

   El seu punt de destí fou Montalbán (Aragó), lloc que seria el front entre Belchite i Terol, al costat de la Columna Ortiz de la CNT i la columna catalanovalenciana Volant a Alcanyís.

La campanya del front de guerra d’Aragó fou adversa per a les columnes catalanes, que es van haver de retirar després que els franquistes reconquerissin la ciutat de Terol (per cert, l’única capital de província que el republicans arribaren a conquerir durant el curs de la Guerra Civil, per perdre-la dies després).

Encara que la vida de les columnes fos efímera, no deixà de ser un testimoni que Catalunya va tenir un exèrcit propi.

1. La Columna Volant Catalana fou una tercera milícia d’Estat Català. Fou creada el setembre de 1936 a València, el port on foren desembarcats els milicians expedicionaris comandats per Antoni Blàvia. Després de la fallida operació del desembarcament a Mallorca iniciada a iniciativa de Catalunya per ocupar les Balears.2 La Columna Volant Catalana va ser la primera de ser integrada a l’Exèrcit Popular Espanyol.
2. Aquesta fallida campanya iniciada per Catalunya anava a les ordres del capità Bayo. S’ha dit després que no fou secundada per la República Espanyola, pitjor encara, amb intenció que fallés i deixar així assentada la supremacia de comandament de totes les campanyes al govern central de Madrid.

3. Tinent coronel Jesús Pérez Salas. Jesús Pérez Salas va néixer a Alacant el 1892 en el si d’una família de gran tradició militar. De cinc germans que van fer la carrera militar, quatre es van mantenir fidels a la República i un es va unir als revoltats. Va ingressar en l’Arma d’Infanteria el 1908. Al Marroc, participà en la reconquesta d’Annual. El 1930 va participar en la conspiració per derrocar la Monarquia i proclamar la República; es va iniciar en la maçoneria a la lògia de Barcelona. Al gener de 1933 va ser nomenat cap superior de policia a Barcelona. Al començament de la Guerra Civil era oficial de l’Exèrcit amb el rang de tinent coronel i estava destinat a Barcelona, on va ajudar a reprimir la revolta militar i capturar el general Goded. A Terol va tenir certs èxits, però rere noves ofensives va fracassar i la columna va quedar detinguda. Al començament de 1937 la columna la militaritzaren i fou integrada a l’Exèrcit republicà espanyol. Al final de la contesa s’exilià a Mèxic, on va arribar a escriure un llibre de memòries sobre la guerra que ha rebut comentaris positius. Hi morí uns anys més tard.

4. Artemi Aiguader i Miró. Va néixer a Reus el 1889. Va exercir accidentalment l’alcaldia de la ciutat el 1918, i reinstaurà el repartiment gratuït entre la mainada de coques amb cireres per la festa de Corpus. Després ingressà Esquerra Republicana. El 1931 fou director de Correus i el 1933 era sotsdelegat del Govern de la República a la Companyia Transmediterrània. Quan esclatà la Guerra Civil va ser conseller de Seguretat Interior del govern de Companys. Aquest mateix anys se’l delegà com a comissari assessor de les columnes Macià-Companys. Durant els fets de maig de 1937, quan els comunistes acabaren amb el POUM, va tenir una actuació controvertida, i els militants del POUM l’acusaren de passivitat en el segrest d’Andreu Nin i Pérez. El 1939 va marxar a l’exili a França i posteriorment a Mèxic, on va morir el 1946.