El descobriment de l’agricultura, ja en el Neolític mitjà, entre 8.000 i 6.000 anys aC, va suposar un canvi bàsic en unes comunitats prehistòriques que deixarien de ser nòmades per assentar-se en un lloc fix. Aquest canvi —segons els analistes— va ser lent, però progressiu. El seu avanç es va manifestar imparable, fet que s’acabà imposant en gairebé tots els grups humans d’aquella etapa.

El fet sedentari marca un abans i un després en el comportament de la nova societat agrícola, ja que aleshores no va suposar una millora en la posició de les dones, més aviat al contrari. En la formació de poblats i el fet de la procreació per a la supervivència del grup, la dona —ja aleshores— va acabar unida al treball domèstic, en la reproducció per a la continuïtat de la tribu. Els homes continuaren caçant, feien altres activitats i s’erigiren com a defensa del grup. Els analistes assenyalen que, en aquell mateix moment, la divisió de tasques va suposar el començament de la desigualtat social amb predomini dels homes.

L’esgotament de la caça, gràcies a adaptar-se al sedentarisme, un desenvolupament de la ramaderia i un augment de la població foren les causes que l’home abandonés la caça i s’adaptés a l’agricultura. La dona, davant d’aquest fet, quedà relegada com una ajuda complementària.

Agafà importància la tinença i el control de la terra com a font de riquesa i a la vegada de poder, fet que provocaria l’aparició d’un nou concepte: la propietat privada, que suposaria l’augment de les desigualtats socials existents.

Els experts manifesten que l’home, aleshores, fou conscient del seu paper biològic en la procreació, i això el portà al control de la dona. Era important per a la pervivència del grup que hi hagués dones per tenir fills, ja que sense fills el grup o la tribu desapareixia.

Per altra banda, l’home volia tenir la certesa que els fills eren seus, per tal de deixar la seva herència, que eren les terres. Aquest factor va provocar l’aparició de la família patriarcal, basada en l’autoritat de l’home sobre la dona i els fills i filles, i així, les desigualtats persistiren per raó de sexe, ja que les dones quedarien supeditades als homes.

 Amb l’aparició de les desigualtats s’hi afegiria la raó del sexe. La documentació apunta que aquest fet propicià una mitologia fonamentada en el culte a la fecunditat. El centre d’aquesta mitologia era l’adoració de la Gran Mare, que era la deessa de la fecunditat i, per tant, feia referència a la fecunditat de la dona com a fonament bàsic i al mateix temps es referia a la terra com a fecunda, perquè també donava fruit. En aquest espai s’hi afegiria l’aparició de deus masculins.

Aquest comportament humà, que sorgí de les necessitats d’unes societats ancestrals, ha estat origen d’alguns conceptes evolucionats que encara perviuen en el nostre món actual.