M’han dit que la roella és la mes bella, tota vermella ella, enmig del blat daurat, però ha sortit el lliri lilós, i diu que és ell el més vell. La margarida groga no està arraconada al bell mig de la parada, i la que fa més olor diu que és la rosa, tota cofoia; jo no en faria cas, igual és el romaní florit del dijous gras, i la farigola que a la quarta lluna de l’any té més flaire que el teu company. Jo discrepo, i crec que la més olorosa és la mimosa, però no oblidis que és grogosa, i el que té bona vista és el gerani florit, que dintre la torreta és així d’eixerit, i la flaire del poniol blanc no la guanya ni un gegant. I què me’n dius de l’espígol, tot morat sempre va com mudat, ah! I l’espernallac, tot groc ell i perfumat, que cura ferides i es lletraferit de tantes poesies.