Senyores i senyors, qui es va inventar la frase aquella tan suada aquí i allà i, mai més ben dit, que a l’estiu tota cuca viu, no sabia ben bé el que es deia. Bé, parcialment, perquè quan fa aquesta mena de calor que estem patint i inclús menys, sí que comencen a viure coses estranyes. Per exemple, el menjar, fora de la nevera, es comença a podrir en un tres i no res i en general, tota cosa que és morta si no hi ha una refrigeració pel mig. També és veritat que les mosques reviscolen, i molt; surten de sota les pedres i sembla mentida la quantitat que se’n poden ajuntar per centímetre quadrat en qualsevol espai. També reviscolen els masoquistes a qui els agrada anar a torrar-se a les platges, rius i piscines, i els que no saben estar-se quiets a casa. Sí, és veritat, l’estiu desperta una mena de caos generalitzat que és digne d’estudi.

Estic content, però, que amb aquesta onada de calor sembla ser, per experiència, que fins i tot els mosquits pateixen calor extrema, i una mostra n’és que a un servidor de vostès, el piquen més quan hi ha una calor mitjanament suportable que no pas ara, amb aquesta onada del dimoni. Ves si ara resultarà que els mosquits tenen una certa saviesa que els fa estar a l’ombra, esperant millors moments i temps, sobretot per picar. 

També és veritat que no plou ni per mal de morir, i és clar, les cries de mosquit necessiten humitat per anar fent-se grans i sortir a buscar víctimes com jo. Del que no sento parlar aquest infernal estiu és de les picades de medusa, però potser, amb l’escalfament dels oceans, s’estan tornant com a sèpies bullides i aviat caldrà anar a la platja amb forquilla.