No serveix per res, seria la frase sencera. És el concepte que tenen els hortolans dels talps. Aquest mamífer rosegador de petites dimensions, que es passa la vida foradant el subsol i allà on hi ha horts fa destrosses importants a les plantes, ja que en malmet les arrels i, tot seguit, la planta de qualsevol hortalissa es mor.
Hi ha qui diu que les seves galeries subterrànies fan per manera d’oxigenar el terreny. Bé, sempre que el tros de terra triat per aquests animalons no siguin precisament els horts. Les arrels de les cebes, porros, calçots, patates..., qualsevol tipus de gènere hortícola els encanta, a banda d’altres aliments.

 
El curiós del cas és que la informació que es desprèn d’aquest mamífer sobre la seva alimentació només sol fer referència a alguns casos: als cucs, insectes, larves..., però no als productes d’horta. Cosa que només cal preguntar a qualsevol hortolà, que “amb pèls i senyals” us explicarà el que fa al cas.

Per foragitar el talp fa temps que es va idear un mètode infal·lible que allunyava aquest rosegador dels horts. Es tractava de soterrar dins la terra una ampolla de vidre de cava buida o d’un altre líquid, deixant que sortís cap enfora el coll de l’ampolla. En fer aire, oreig o vent i fregar aquests la superfície del broc del flascó, produeix un so; aquest so és recollit per la sensibilitat finíssima dels pèls del nas del talp, que, en sentir-ho, se n’allunya. O bé s’agafa una prima barreta de ferro, s’introdueix un pam al terra, i s’hi posa una ampolla —millor de plàstic—; el seu moviment, en ser de poc pes, transmet ones sorolloses pel metall que són captades pel mamífer des de sota terra. Això el porta a fugir. Res més que una manera gens nociva de foragitar aquest rosegador.

Així m’ho descrivia un hortolà que, preocupat per les seves hortalisses, va recollir aquests mètodes dels seus avis, que procedien de la mateixa manera. Si bé és cert que en les grans extensions d’horta els seus productors no solen ser tan indulgents amb els invasors i fan servir mètodes més agressius.

Buscant en la literatura un referent sobre el talp, en refranys i frase fetes només l’he sabut trobar en algun conte. El perfil d’aquest animal de pèl fosc i gris, de cos cilíndric de 12 a 17 centímetres, de cua curta i cap cònic, el musell allargat, ulls petitíssims que no hi veuen, potes del davant amb ungles fortes en forma de pala per excavar, ha estat un atractiu d’il·lustradors i contistes.

És tan estès el pensament que aquest animal afecta els productes hortolans que dir que no serveix per res esdevé la comparança per als éssers humans que no han estat mai grans eixerits per fer feines. Se’ls solia dir: “Sembles un talp, no serveixes per res”.

Hi ha qui diu que els nostres talps serveixen per distreure’ns. Jo diria que d’una manera o altra ho aconsegueixen.