Amb el servei d’intel·ligència de l’Estat espanyol, ara i de resultes del Catalangate, hem madurat tots els que hem volgut al tombant de la seva existència, el motiu de la qual fonamentalment és la de preservar la sagrada unitat d’Espanya, la unitat nacional de què els agrada emplenar-se els morros els hereus nets i rebesnets del franquisme.

Ara se n’ha parlat i parlarà, però tot seguirà igual, i sempre hi haurà clavegueres i Villarejos de torn.
Diuen a la Generalitat que posaran querelles, doncs que recordin també els fets i matança terrorista del 2017, que al darrere també hi era el CNI, amb tantes o més tortuoses intencions.

El CNI feia el seguiment de l’imam de Ripoll, sense informar-ne els Mossos, fins que va petar el xalet d’Alcanar, que no s’ho esperaven, l’agost del 2017, a un mes i escaig de l’1 d’octubre, quan els catalans vam anar a les urnes amb l’oposició esfereïdora de la policia espanyola...

Les xarxes socials opinen que les clavegueres de l’Estat ja ho tenien tot a punt, però l’explosió accidental d’Alcanar, i abans d’hora, els ho va desbaratar.

 La idea és que esperessin un atemptat, que tenien informació que era imminent, i fer intervenir l’exèrcit amb el pretext del terrorisme, i controlar el territori per evitar el referèndum i acabar amb les idees d’independència per a una generació.

L’actuació brillant del major Trapero i dels Mossos, ajudats per la bogeria dels terroristes, que van decidir actuar immediatament, els ho va engegar tot a fer punyetes.

Després, van tenir d’inventar un altre “relato”, i va venir el muntatge dels escorcolls del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia, i la fallida detenció dels caps de la CUP a la seva seu, sense ordre judicial, i l’abandonament d’armes a l’interior dels cotxes oberts de la Guàrdia Civil, amb el propòsit de provocar que algú se n’apropiés i causés algun disbarat, que tampoc els va resultar.

 A partir d’aquí la jutgessa Lamela va enviar a la presó els Jordis, mentre, sense aparentment escoltar-los, jugava amb el seu telèfon mòbil quan declaraven.

La resta del que va venir ja la sabem: 155, detencions, presó, exilis i eleccions a Catalunya, que malgrat tot tornen a perdre. Impediments per nomenar càrrecs electes, i guerra bruta amb la col·laboració, en tots els fronts, del poder judicial, polític i mediàtic de l’Estat.

Les revelacions del diari Público són contundents i preocupants, ja que demostren que els serveis espanyols estaven al cas dels viatges de l’imam, entre Ripoll i Alcanar, i coneixien el contingut de les converses.
S’entén millor per què la policia espanyola no dona l’alerta que Es-Satti, l’imam de Ripoll, era en lloc desconegut, sense que això comportés un avís general i una alarma a totes les policies.

La plasmació de la divisió de l’independentisme els rebla el clau per mirar d’aconseguir una autonomia domesticada i sense poder de decisió.

L’únic que els ha sortit malament de moment és que la seva amiga, la Justícia, i “pels pèls”, un vot inesperat, no ha condemnat el major Trapero.

Reitero ,“de moment”, i fins aquí hem arribat.