Dins del periodisme es considera notícia o nova qualsevol fet o succés que representi una alteració innovadora en l’ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referència per a una comunitat i, per què no, país, nació o estat. També podríem dir que és un esdeveniment extraordinari, però amb pèls i senyals, de caràcter edificant.

En dies passats, els mitjans de comunicació de l’Anoia i el Bages ens donaven a conèixer que a Igualada 500 joves monitors del Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés es reunien per reflexionar i projectar el nou curs d’activitats que s’haurien de fer o ja s’havien fet; en tot cas, per analitzar-les i millorar-les. En un altre espai i moment una comentarista ens donava a conèixer, en un article d’opinió d’un diari català conegut, que centenars de joves dels  Minyons d’Escoltes i Guies de Catalunya es trobaven reunits en assemblea. O bé d’altre jovent, voluntaris de les hospitalitats de Lorda (Lourdes), es trobaven a Montserrat.

No podríem dir el mateix de la notícia sobre el rei emèrit; el decebedor d’aquest monarca era que havia hagut de marxar d’Espanya —segons el mitjans de comunicació— per escàndols de corrupció. Una notícia gens edificant i sí vergonyant per al país. D’aquest escàndol, se n’ha parlat pels descosits. Entenem que se n’havia de parlar per tal d’informar-ne.

Però, en canvi, no s’ha parlat ni s’han valorat —des de la premsa oficiosa— les jornades  de treball dels nostres joves, ja esmentades a l’inici d’aquest article, que només tingueren ressò dins l’àmbit estrictament comarcal, quan els qui es reunien era personal de tot Catalunya mostrant un esdevenidor esperançador, parlant de compromís, gratuïtat, generositat i creativitat. Tot el contrari del sobirà.

Molts dels nostres joves voluntaris viuen amb un sou precari, perquè treballen i estudien alhora, o malgrat només tot i estudiant, però sense poder tenir feina per pagar-se els estudis, encara ofereixen hores de servei. O hi ha qui també ja només treballa i malgrat la feina, als vespres es troben encara per preparar el material per a l’estiu o cap de setmana.

I és que aquest jovent fa les activitats sense cobrar, sense esperar res a canvi, dediquen el seu temps lliure al servei als altres. I fan del món, poble, barri o ciutat (pel que fa l’estiu d’un infant o jove) un món molt millor. O bé, en l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lorda (Lourdes), molts joves ajuden a organitzar la Peregrinació Diocesana amb els malalts i discapacitats al santuari de Lorda.

  
Recordo que, el 2013, el papa Francesc, dirigint-se als quatre milions de joves en la jornada internacional de la joventut del món, a Rio de Janeiro, digué aquella frase, quan es dirigia als mateixos joves: “Hagan lío” (o sigui embolic), “cuiden los extremos del pueblo, que son los ancianos y los jóvenes; no se dejen excluir y que no excluyan a los ancianos.” Un missatge de futur lluny de tot egoisme personal, però sí molt solidari. Que en definitiva és el que fan els nostres joves voluntaris.