L’empresari i acadèmic Ignasi Buqueras i Bach ha tornat uns dies al Camp de Tarragona per fer una doble presentació del darrer llibre que ha impulsat: una panoràmica dels monuments i tradicions que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco, promoguda per l’associació Adiprope i publicada per l’editorial McGrawHill.

   
Quan fa unes setmanes Buqueras em va trucar per proposar-me participar a l’acte del Centre Tarraconense El Seminari -que va tenir lloc aquest estiu, just l’endemà de la presentació al Círcol de Reus-, vaig recordar un article de l’Antoni Coll en el qual es preguntava quan descansava Buqueras, ja que ha presidit el Cercle Català de la ciutat del Manzanares, la Fundación Independiente i també ha promogut les campanyes de Racionalització d’Horaris, entre molts altres àmbits.

A l’acte del Seminari tampoc vam resoldre aquest dubte, ja que amb el senador Santiago Castellà, l’arquitecte Xavier Climent i l’exdirectora del Museu Diocesà, Sofia Mata de la Cruz, vam constatar que es tractava d’un llibre especialment voluminós -400 pàgines-, amb textos interessants i fotografies a tot color, que segur que va ser fruit de molts esforços i moltes hores de dedicació.

 
El cert és que segurament, si passegéssim pels carrers i les places de les nostres ciutats i preguntéssim de manera aleatòria a la gent al voltant de les declaracions mundials de la Unesco, molts dels enquestats tindrien una visió general sobre la qüestió i, així, sempre és interessant disposar d’eines que ens permeten conèixer més a fons el mapa general de quins són avui aquests espais de memòria reconeguts internacionalment.

 
D’aquesta manera, a Catalunya trobem sis conjunts monumentals que formen part de la llista de Patrimoni Cultural de la Unesco: l’obra d’Antoni Gaudí, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau de Domènech i Muntaner, el monestir de Santa Maria de Poblet, l’art rupestre, les esglésies de la Vall de Boí, així com el conjunt arqueològic de Tarraco. A més d’aquests, també caldria sumar-hi quatre inscripcions de patrimoni cultural immaterial, com la Patum de Berga, els castells, la dieta mediterrània i les festes del foc als Pirineus. Ja els coneixem tots? 

L’agost amb dies llargs i vespres de somni és, malgrat el preu de la benzina, un bon moment per conèixer o redescobrir moltes d’aquestes potencialitats culturals que tenim més a la vora. Temps de desconnectar i entrellaçar vivències, que al setembre ja seran records i ens enfortiran per l’inici del nou curs. És el moment del turisme familiar. Així, si durant l’acte de presentació del llibre, vam estar repassant llocs i noms,  també vam confirmar que hi ha destinacions properes a les quals potser fa temps que no hi hem estat: des de la Serra de Tramuntana de Mallorca al Palmeral d’Elx, o des dels parcs naturals eivissencs fins a les festes d’Algemesí.

Tornant al Camp de Tarragona, el Monestir de Poblet -amb el qual ens uneix una estima especial- és una bona metàfora del conjunt patrimonial del qual fèiem referència. En les pàgines del llibre dedicades al cenobi cistercenc de la Conca de Barberà, bressol del panteó reial, l’arqueòleg Joan Menchón detalla que “Poblet no és un vell monestir en letargia, és un monument viu (...) on el paisatge s’entrellaça amb les vinyes, els pobles propers, amb la vida i el sol mediterrani”. Així, com en el cas del nostre Monestir de Poblet, hem d’entendre els monuments i el patrimoni cultural com una realitat viva i actual, que ens transporta al passat i a la tradició, però que també ens parla de com som avui, del present i del futur.

 
I quina millor manera de posar en valor el patrimoni cultural més proper que gaudir de l’exposició “Palau Ferré. Artista centenari”, que fins el 31 d’agost es pot visitar a l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc com a cloenda del commemoració del nostre artista més internacional. Aquest agost, gaudim del patrimoni!