Senyores i senyors, he de reconèixer, no amb certa alegria, que marxo quinze dies de vacances per continuar-les el proper octubre, a alta mar. I no marxo enlloc, senzillament, aquest pobre servidor de vostès, marxa a no fer res a la seva llar, a viure uns dies de poques obligacions i descans, no en va, necessito desconnectar. I és que, per aconseguir-ho, no sempre és necessari estressar-se agafant avions cap aquí o cap allà i encetar una competició de qui veu més monuments alhora i fa més fotos o en penja més a les xarxes per fer enveja als seus veïns i amics. I és que aquest sistema de vacances, em fa dubtar, francament, de que serveixin per desconnectar.

El meu sentit de les vacances, senyores i senyors, és senzillament deixar de fer les obligacions laborals durant uns dies i dedicar-se a un mateix, ja sigui dormint més hores de les que s’acostuma a dormir, mirar poc el rellotge i, sobretot, treure’s pressió del damunt, que al final, tothom sap que acaba fent emmalaltir. També, un bon sentit de les vacances és oblidar el so dels telèfons i contemplar més que no pas fer, que bona falta ens fa a tots plegats.

Altra cosa serà, senyores i senyors, que durant aquests contemplatius dies que m’esperen, tindré més temps per veure les mosques com van i venen i sempre pensant en la millor manera de matar-les, tot i que hi puguin haver persones que no volen ni que es mati una mosca; però que volen que els digui, són tan lletges i emprenyadores que jo no els veig sentit d’existir en aquest ball de llàgrimes. Elles, però, deuen estar espantades de saber que estaré molt més temps per casa.