O no, de vegades creus que no passarà mai, i com la ginesta, creus que estarà sempre groga i lluenta, i plena de vida i, de cop i volta, veus que es comença a pansir i en pocs dies tan sols queden les branques i els branquillons verds com una planta més;  ha desaparegut l’or de les seves flors, el seu color d’identitat, però, abans d’això, n’hem fet un pom que ha durat uns dies i, quan semblava que aguantava amb la gerra plena d’aigua canviant-la  sovint, han començat a caure damunt la taula les floretes grogues, com iaies pansidetes que guaiten al balcó i senten les campanes de missa del diumenge i pensen amb seu vestit fosc de dol, de l’hivern amb la manteta al sol,amb el davantal amb butxaca, per guardar el rosari i resar pel trosset de  cel que els va prometre el capellà.