Quan després d’un dia de calor exagerat, et vas acomiadant de les últimes llums entre fils i vetes vermelles penjades d’un cel pletòric, i veus com s’amaguen darrera el turó més gran les últimes llums del dia, t’asseus cansat i desmanegat a l’ombra dels arbres que et donen frescor i fruits a l’hort, i et quedes amb la camisa suada i per fora mirant el quadre de mongetes emparrades entre quatre canyes lligades i les tomaqueres al costat , les cebes i pebrots al fons, llavors aixeques el canti fosc de Verdú, i glopeges aquella aigua que et dona la vida i t’ajuda a omplir el rebost, mentre les gotes et regalimen damunt el pit, aleshores veus la feina feta, muda, callada, silenciosa i les orenetes volen i engoleixen mosquits i papallones, i quan sona la veu trista i cansada del campanar, et desvetlla dels pensaments i t’escups a les mans tosques i aspres, brutes de treballar a l’hort, llavors agafes el mànec de l’aixada per tornar-la a clavar a la terra amb força, arrencant del solc el sopar d’aquesta nit, amb satisfacció, mentre l’ombra t’aixopluga de l’ambient afeixugant