Les gavines, esfereïdes llampaven per damunt les onades lliscant quasi sobre l’aigua, mentre els trons esclataven sense parar i les gotes que queien era tant grans com un plant de postres, i allí, quasi on no arriba la vista, una galerna, entre grisosa i blava, xuclava l’aigua salada com la trompa d’un grandiós elefant enfadat, mentre el xipolleig de les gotes i l’esclat de les onades furioses feien espantar al mes valent.

Entretant una nau perduda en mig de l’oceà, amb les veles plegades per la por de sotsobrar es deixava portar per la tempesta sense rumb esperant que es calmes la fúria de Neptú, i aviat escoltar les sirenes de la benvinguda al port més proper, quedant a resguard de la maledicció del temporal i dels deus.