Per als que ja som grandets, els records s’encadenen,com a les antigues sínies, i barregem fills, nets, edats i circumstàncies.

I del primer que avui haig d’escriure és que Epi Mestre, redactor de la Nova Conca, i el seu factòtum des de Montblanc, ens va deixar el 16 d’agost. El seu últim escrit deia “Marxo de vacances”... I no ha tornat.
Fa dos anys que la Nova Conca em deixa escriure setmanalment, i els dimarts passava per l’oficina i em trobava amb l’Epi, somrient i bon professional, que em deia que tot estava amb ordre. I, a la que et descuidaves, tirava floretes a la nostra manera d’escriure, i mai vam ser objecte de censura, a excepció d’alguna millora ortogràfica.

El tractament donat per El Vallenc i la Nova Conca, del fet luctuós, constata que l’Epi era un periodista de dalt a baix, i millor persona, ple de bonhomia i amabilitat. 

Epi, semper vivas!

Això de l’Epi m’ha recordat la tristor i buit que vaig sentir per la Festa Major de Lilla del 2007, ara ha fet quinze anys, recent traspassat l’amic Sebastià de can Tico, i president de l’Associació.

Són amics que se’n van a la seva cinquantena i ràpid, deixant una estela de feina ben feta, i se’n van sense gaudir ells i els demés de la seva jubilació.Una llàstima.

Doncs sí, i parodiant... “Ens costa d’imaginar-vos, absents per sempre, i us vivim intensament, sense tenir-vos”.

La Festa Major d’enguany, vol ser com les d’abans de la pandèmia del 2020; sense restriccions, i amb el Centre recent remodelat.

Enguany, tal com es diu en la salutació de la Junta, hem tornat a l’animació, cercavila, tallers, conferències, gegants i capgrossos, pintura ràpida, fotografies, concurs de pastissos, sardanes ,sardinada, teatre,concert de càmera, sopar de coca, concert amb LeitMotiv, missa solemne, homenatge a la gent gran i al cor Sant Joan de Lilla, que ha complert els 30 anys, més dos d’escreix. 

La coral de la qual en Josep Magrinyà és el fundador i conductor, i en la que fa vint-i-cinc anys que formo part com a baix, i de tant en tant faig discordances de fals tenor, i que l’orella fina del director capta i la batuta se li entropessa, ha rebut l’homenatge pels seus trenta anys, més dos de pandèmia, des de la seva fundació. 

Així, a la plaça de l’Església, ha quedat instal·lat un petit monument-recordatori, amb l’assistència de l’alcalde de Montblanc, la presidenta de l’Associació, la batllessa de Lilla, coristes i lillencs d’estiu i de tot l’any.   
Anna M. Roman, emparentada amb lillencs, ha presentat el seu primer llibre de poemes Versant l’essència.

Com que també tinc un llibre, he viscut el procés i sé valorar les sensacions que un experimenta. Enhorabona i a seguir “guixant”.

El pregó de Festa Major va anar a càrrec de Sergi Andreu, periodista de Catalunya Ràdio. Amb veu i conceptes clars, com a bon professional i de la terra, ha evocat la seva infantesa i adolescència a Lilla, de la família de cal Negret, i fonamentalment els estius i les festes majors dels anys noranta del segle passat.

Al 2019 i 2021, com que escric, ja vaig dir la meva. Ara, vista la ballada dels geganters, sentit els grallers, i admirada la cercavila, vull reivindicar a la Puri i el Lete, que ens han omplert el poble de nans, capgrossos i gegants i en proporció, ha de ser el poble que ha tingut més descendència de tota la Conca. Visca! I a més s’ha aconseguit que Lilla prengui el relleu de la trobada gegantera de la Conca el 2023.

El concert de cambra del dijous va coincidir amb la tempesta amb aparell elèctric, que va deixar 47’8 litres per metre quadrat a Lilla, segons el Meteoprades. Ja tocava pluja!

Per al concert, suspès, l’Associació ja buscarà nou dia per gaudir-lo. 

El concert de Leit Motiv, molt correcte i les coques de Vallclara i la beguda sense fer cues, i això que passàvem del centenar.

Acabem com la Trinca en el seu treball i disc monogràfic, de la festa major :

Alegria que és Festa Major, canviarem l’aixada pel pendó!

Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí.