Deu salvi al King...desconeixem si ha salvat a la Queen, i tampoc han
aclarit de quin Deu parlant, però he de suposar que deu ser el d’Ells.
Aquests dies estarem distrets informativament, amb la sana enveja que la
Gran Bretanya te una de les democràcies que encara enamoren.

Avui parlarem de coses que han passat, i que ara semblen
inversemblants, no obstant haver sigut d’actualitat durant anys i algun
segle.

Així fins als anys noranta del segle passat, no es van generalitzar els
estudis universitaris. Nomes fa trenta anys.

Abans hi havia per tota Espanya, dotze departaments universitaris i uns
pocs afegits en mans privades i / o religioses.

Així Granada era Andalusia, Santiago de Compostela, Galicia, Barcelona
Catalunya i les Balears, etc.

Ara, a explosionat en multitud de centres universitaris i un reguitzell de
carreres i màsters inimaginable nomes trenta anys endarrere.
Molts dels pocs que abans tenien accés a la universitat, han fet tantes
coses alhora i be, que els considero “homenots”.

Un d’ells es l’Enric Sánchez Cid.
Avui, jubilat, amb 94 anys, viu a Tarragona, en companyia de la Teresa, la
seva ultima esposa.

Parlarem del metge, que es va especialitzar amb ginecologia.
Nos al ser masclot, no hi precisat del ginecòleg, pro l’amic Enric també ha
sigut, escriptor, dibuixant, navegant, ciclista..
.
Ha viscut a Montblanc on va fer de metge fins a començament del anys
seixanta, i a gaudit d’una pallissa-refugi a Lilla , fins entrats els seus
vuitanta anys. Ah!, els metges d’abans !

A Montblanc va tindre la clínica “Mare de Deu de la Serra”, i allí va fer una
mica de tot, edemes de ser regidor del ajuntament de Montblanc, presidit
per el jove en Josep Gomis, també amics.

D’estudiant va treballar a la clínica del Dr. Puigvert; va començar portant
lliteres, afaitant malalts previ a les intervencions quirúrgiques. I a la seva
clínica de Montblanc, edemes de urologia, traumatologia cirurgia general,
va fer amb èxit una cesària, i es va decidir per la ginecologia. I quan va
observar els primers moviments, d’anar a parir a les clíniques de capitals
mes grans, se’n va anar a Tarragona a començaments dels anys seixanta, i
en poc temps es va fer l’amo, en el sentit, que en el baby boom dels anys
setanta era el ginecòleg que feia mes parts per càpita...i sinó preguntem-
ho als d’ Hisenda, que el van emprenyar força.

Ara relleigei-go dels molts llibres que a escrit, ”el bloc de notes d’un
ginecolec”, que va prologar el seu company el Dr. Fontanet, i que el
considera un emprenedor, ilusionador, creador, treballador, innovador,
tossut, rebel...i tot això es resumeix en un bon metge i una bona persona.
Va ser dels primers ginecòlegs, de la era moderna; eren els temps del Dr.
Girón, Sentis, Muro, Vidal Gené, Garcia Llauradó...va iniciar-se en la nova
filosofia d’assistencia a les embarassades, i del control mèdic del part, i del
part sense dolor, i va contribuir a la davallada de la mortalitat infantil i
materna.

Aquest personatge nascut al 1928 i que el 19 de juliol de 1936, un escamot
anarquista, comandat per un empleat de la farmàcia de son pare, el va
matar, deixant-lo orfe als seus vuit anys. Podeu imaginar...

Mai li he sentit donar la raó al colpista Franco, i mira que ho podria haver
fet servir, usar i abusar.

De les histories que desgrana en el llibre de mes de 200 pagines i que va
veure la llum al 2007 als seus 80 anys, esmentaré lo següent:
Diu que fent de metge, es trobava amb pagesos que parlaven català i
malgirgaven paraules en castellà i amb dificultat, quan algú t’imposava
allò de; “hable en cristiano”.

Era un temps, en que el metge de poble fàcilment es transformava en un
amic. Van passar els anys i l’antic client es va fer gran, i els fills li portaven
el pare a la consulta, fins que un dia li van dir :
Doctor no hi ha res a fer. Fixis, si deu estar malament, que fins i tot s’ha
posat a parlar en castellà...A l’endemà l’enterraven.