Amb aquest títol, es va presentar a Vimbodí i Poblet el grup de teatre, Rellotge de Sorra Garriguenc. Deu anys han passat des de la seva constitució i segons em van explicar porten representades una obra per any, Tere Garsaball, guionista i directora de l’obra dirigeix perfectament el grup, que si bé, no són professionals, actuen amb una gran seguretat transmetent a l’espectador la naturalitat, harmonia i optimisme que elles actuen.

L’Assumpta, que ja fa cent anys que va arribar al món, té una passió secreta: escriure guions de teatre. Viu amb la seva germana de 82, totes dues són solteres i com passa en totes les famílies els germans s’estimen molt, però no sempre estan d’acord amb tot. La qual cosa provoca escenes molt simpàtiques.

El guió escrit en aquesta ocasió per l’Assumpta, està basat en diferents episodis de la guerra civil i la postguerra, són diferents quadres o diferents episodis, digueu-li com vulgueu, normals en aquella època, però que avui, per sort, ja s’està prenent consciència de la necessitat de canviar els hàbits masclistes en vers les dones.

El fet que l’Assumpta, tingui aquesta passió per escriure guions de teatre i la seva edat de pensionista, va fer que la junta del Casal d’avis de casa nostra, no dubtés en posar-se les piles per aconseguir portar l’obra al nostre poble. Les circumstàncies casaven perfectament amb el nostre Concurs literari, que enguany també ha fet deu anys, i vam demanar suport a l’ajuntament per poder-lo fer a casa nostra

Avui, una setmana després, em passen pel cap un recull d’escenes simpatiquíssimes de les diferents artistes, que em fan somriure. Música, cançons, balls i esqueixos satírics que ens feien petar a riure. Els comentaris amb els assistents al teatre també són positius inclús fent el suggeriment que tornin a venir el pròxim any amb una altra obra.

Deu dones damunt de l’escenari, reivindicant amb gràcia, respecte i simpatia al màxim, la llibertat democràtica, els valors i respecte que ens mereixem les dones, com a dones i com a persones. Com a nota: de no al masclisme, vull deixar clar que tota la part tècnica, de so i muntatge, va ser a càrrec dels homes, marits o companys que les acompanyen.

En acabar l’obra de teatre ens vàrem dirigir a la salsa del casal d’avis a on els teníem preparat un pica-pica de part de l’Ajuntament i que vam tenir el plaer de compartir amb tots ells. Simpatia, riures, bromes i un ambient familiar i encantador, ens va deixar un bon record de l’Assumpta i tota la companya en general.