Del 9 al 18 de setembre s’ha celebrat a Catalunya el 40 aniversari de la Setmana del Llibre en català. Una activitat literària que ha tingut molt èxit entre la població centralitzada a Barcelona, en el Moll de la Fusta. Amb el patrocini d’Omnium i amb la col·laboració de l’Associació d’Editors en llengua catalana. L’Editorial Rosa del Vents, del grup “Penguin Random House Editorial” ha estat l’encarregada de la publicació del llibre: La Catalunya dels Furs.

Un seguit d’itineraris, presentacions d’obres, concerts, recitals, signatures i activitats familiars han fet la riquesa d’aquestes jornades del Llibre en català, una font de cultura en primer grau.

Un itinerari fora de Barcelona, va correspondre al Llibre: La Catalunya dels Furs. Llibre que parla sobre el que fou la Diputació Carlina de Sant Joan de les Abadesses, durant la tercera carlinada (1872-1875). Lluis Ferran Toledano, doctor en història i professor de l’UAB, en seria l’encarregat de portar-lo a terme. Aquest recorregut aniria acompanyat amb la venda del llibre La Catalunya dels Furs, on en la mateixa coberta, en format de subtítol, podíem llegir el següent; ”Dies que han fet Catalunya”, “1de novembre de 1874”, amb una fotografia de l’època.

La lectura d’aquesta obra no és del tot nova, ja que existeix un altre treball del mateix autor, de fa temps, però la recerca d’aquest nou format en aquest moment ha contribuït i ha posat de manifest un nou contingut de gran abast sobre la matèria treballada. En Lluis Ferran Toledano ha construït, des de fa molt temps, pel seu gran coneixement i experiència sobre el la història carlina, un relat sòlid i ben documentat d’aquest corrent que, sense cap dubte, contribuí a forjar la nostra realitat nacional.

El dissabte dia 18 de setembre d‘enguany, a les 5 tarda, davant d’una de les dependències del monestir de Sant Joan, tinguérem el gust de fruir –amb un fòrum permès d’unes vint persones i a l’aire lliure– d’una eloqüent explicació, que ens va oferir el professor Lluís Ferran sobre en què va consistir la Diputació del General en un territori conquerit pels carlins, es va generar un estat alternatiu amb legislació i constitucions pròpies.

Aquest Estat es constituí durant la tercera guerra carlina a Catalunya (1872-1875) - (1872-1876) al País Basc a Navarra i a la resta de l’Espanya d’aleshores; la capital residia a Lizarra (Estella, Navarra).

Les causes d’aquesta contesa cal trobar-les per part de l’Estat Liberal en un rebuig de la pagesia, degut a les noves formes de producció capitalista, la resistència d’antics territoris forals al centralisme liberal, la postura contrària a la secularització i anticlericalisme promogut pel govern liberal...

L’ideari carlí del règim foral havia de ser la recuperació d’uns drets catalans antics, coneguts com a ”Drets Històrics”, que el pretendent carlí al tron de les Espanyes, Carles VII volia retornar. Així ho podem veure en un fragment de la proclama sobre el retorn dels Furs en els mesos juny i juliol de 1872, feta als catalans, aragonesos i valencians: ”Fa un segle i mig que el meu il·lustre avi Felip V va creure que havia de fer fora els vostres furs del llibre de les franquícies de la Pàtria. El que ell us va prendre com a Rei, jo com a Rei us ho torno; que si vau ser hostils al fundador de la meva dinastia, baluard sou ara del seu legítim descendent”.

La conseqüència d’aquesta manifestació en terres catalanes seria la creació de la Diputació del General, o sigui, la Generalitat de Catalunya, l’1 de novembre de 1874, a Sant Joan de les Abadesses.

El carlisme català –com assenyalen els historiadors– ha estat una de les cultures polítiques més riques de la Catalunya contemporània.