Ja s’acabat l’estiu, i les platges van quedant desertes, finalitzen els passejos per l’arena amb els peus mullats per les onades; van quedant a la memòria les tovalloles esteses al sol i el bronze va perdent força així que avança el mes. Una de les peces de bany molt utilitzades per les senyores és el clàssic biquini. Dues peces de roba diminutes, que tapen només el que han de tapar i poca cosa més, quedant el cos a l’aire per agafar el màxim bronze possible.

No sé si coneixeu l’origen d’aquesta peça. És el nom d’una illa del Pacífic, de la Polinèsia, que va experimentar l’esclat d’una bomba atòmica l’any 1946 i l’illot va quedar totalment nu, sense cap vegetació i totalment desert. És per això que aquestes peces de roba “quasi” mostren també el nu del cos femení.

A finals dels anys 40, va ser París qui va veure el primer biquini, no sense gran expectació per part de tots. Fou en una piscina municipal.