La carn de les columbòfiles, ja siguin coloms roquers, tudons, xixelles o tórtores, sempre s’ha dit que era molt espessa i forta, que el seu caldo portava molta substància i era i és molt nutritiu i recomanable per a saluts delicades, o a falta de nutrients, fins i tot recomanable per les senyores embarassades.

Fa no massa temps, existien els colomars, lloc de cria i resguard d’aquestes aus, sobretot a les masies. Es posaven dalt la golfa, amb un forat adient per poder entrar i sortir. A l’època de cria, quan els colomins estaven desplomats, se’ls trencaven les ales perquè no poguessin volar, i així els alimentaven amb moresc, blat o llenties, també cigrons, a fi d’engreixar-los i que la seva carn fos més tendra i acceptable als nostres paladars. Aquest costum s’està perdent,i amb ell, el poder gaudir d’un genial estofat de colomí.

Paciència i salut.