En el meu inventari vital, l’altre dia deia que he tingut aficions: esquí, navegació a vela... Doncs hi afegirem el que en podríem dir navegació amb vaixells grossos.

El cap d’any de 1986-1987 ens vam estrenar, nos, amb 41 anys, companya, bessones de quinze anys i quatre parelles més, fins a fer un grup bastant consistent. Ens vam embarcar una setmana per cap d’any en un simulacre de creuer, ja que a Europa pràcticament es desconeixien els vaixells especialitzats a fer “vacances a la mar”. Així, el Ciutat de València de la Transmediterránea, que feia Barcelona-Palma tot l’any, el van guarnir i preparar per portar-nos per Ajaccio, Gènova, Roma i excursions a Pisa i Florència. Un món desconegut, o embrionari en aquells temps.

Doncs el 2016, trenta anys mes tard, la Reina i Nos sumàvem trenta creuers. Vam passar de les lliteres interiors a l’ull de bou, finestra i l’invent de començaments d’aquest segle, de les cabines amb terrassa privada damunt de l’aigua de babord, estribord o popa.

Els creuers han sigut de totes les mides... menys la volta al món, que seria el màxim. Així, han sigut de tres o quatre dies, els més d’una setmana, fins a un parell de quinze dies. Un d’ells anant de Barcelona a Amèrica, la primera vegada que es feia, ja que abans aquests vaixells feien les campanyes d’Amèrica al seu estiu, i la d’Europa al nostre estiu, i feien el trasllat per l’Atlàntic, sense clients, fins que va tocar fer aquest pas, que vam estrenar. Feien un pack: set dies d’Atlàntic i set dies d’illes del Carib més avio de tornada per un preu similar al creuer de vuit dies, i anar i tornar amb avió a Barcelona. Fantàstic...Va ser al 1998.

I així cada any, sols, o amb familiars, amics, coneguts o saludats, trenta anys embarcant-nos.

Després han vingut cinc anys de sequera de vaixell gros i ara ens hi hem reestrenat, amb una altra il·lusió, que era sortir i tornar de Tarragona. Som-hi: 10 octubre, dilluns, a les cinc de la tarda, ens embarquem al Costa Favolosa. Eslora de 290 metres. Mànega de 36 metres. Capacitat per a 3.800 clients i 1.508 cabines. Inaugurat el 2011.

Calculo que el vaixell anava com a màxim mig ple .Des de la cabina 276,nove pis, a babord i al centre del vaixell, veiem com tornen, amb els autocars, part dels guiris, de passar el dia a Poblet i tombar al redós de la plaça major i quatre cantonades de Montblanc. La excursió la venen a 65 euros...la ombra del creuer es allargada.

Després lenta maniobra per tornar al mar obert.

Al dematí, Marsella, abans, sopar, espectacle a la sala de festes, per mes o menys un aforo de mil persones.

A Marsella amb el trenet turístic anem de la canabiere, el barri portuari ,al costat de la platja dels catalans, fins al santuari de Notre Dame de la Garde,el punt mes alt de la ciutat.

Dinem al vaixell aprofitant que tot està pagat, ho sigui, és un forfait, que si no et controles, pots acabar amb la paciència del teu propi fetge.

Menys mal que a la meva edat, això de tot pagat ja no em fa ni fred ni calor.

Per la nit gaudim d’un espectacle d’equilibristes de primera magnitud, en quan a novetats i equilibri extrem i trepidant i sense xarxes de protecció...i el vaixell amb moviment, pro bona mar.

El dimecres, 12, la pilarica, i per qui vulgui el dia de la raça espanyola, a les deu del matí, ja estem caminant per Savona. En un pastificio de la via Ratti, prenc un caputxino en una terrassa, miro, escric, llegeixo, escolto...un home gros com un tal·lós i gos a la falda ,i s'ha passat els tres quarts que hi estat badant, xerrant a la italiana mida i dirigint-se a dos companys de taula que ho callaven o contestaven amb monosíl·labs.

Amb la meva neta li porto 65 anys de més, que deu ser l'equivalent a tres generacions, si no fos que soc l’avi amb tot lo que comporta, les diferencies son abismals com les profunditats marines. Però hem coincidit que el cantant de bord, en Rubèn Anthony, no ens agrada, encara que si clicas, es veu que és famós i el públic anglès i italià, i de trenta a quaranta anys, van estar drets saltant i ballant les seves gràcies.

Anem a dinar al redós del port antic. El dimecres sortim de Savona a les cinc de la tarda i arribarem a Tarragona el divendres a les 8 del mati. Quaranta hores, que dona l'oportunitat de passar un dia i dues nits navegant per alta mar, amb les postes i sortides de sol corresponents.Com que les milles nàutiques son quatre-centes, i en kilòmetres més o menys el doble, resulta que el navili a vapor, que té una velocitat màxima de 23 nusos, a anat a deu milles l'hora, o sigui a vint kilòmetres l'hora...això si que és passejar pel mar.

Aquí és obligat recordar al Epi Mestre, el periodista redactor de la Nova Conca, recentment traspassat. Ell sabia que havia fet 30 creuers i en parlàvem sovint. Deia, que ell també hi arribaria, perquè era la forma de vacances que més li agradava. Etern Epi, content d’haver-te conegut i tractat.

La sortida de Savona és de Guinness. El Favolosa, una bèstia de 290 metres de llargada, inicia marxa endarrere, quasi una milla, amb ziga-zaga entre pantalans gegantins, i fins recular i deixar encarada a la proa, cara al mar obert. Des de babord i pogut veure l'operació, que ha durat quasi mitja hora i quedat embadalit, fins que uns aplaudiments des de les terrasses veïnes, m’ha fet entendre que les dedicaven al Pilot- Pràctic que a tret la bèstia, i que després tornant a port, amb “la pilotina” saluda i provoca els aplaudiments. En el món tauri, dirien que ha fet una “faena” de dos orelles i cua.

Aquests vaixells, cada vegada inverteixen més en solucions tècniques perquè la nau bellugui el mínim i la gent no es maregi. Aquests dies a dins de l'artefacte amb marxa no s’ha detectat cap sensació de bellugueig. No obstant a l'exterior i terrasses privades ,el soroll del mar i moviment es ben present...i si fes mala mar, temporalada, també es notaria i força; sabem allò que es estar vint hores sense sortir de la cabina, i si et queixes, el capità te la solució : Si no vols trobar mala mar no naveguis a l'hivern!

A Civitavechia, un cap d’any, ens van retindré 24 hores, perquè el capità va aconsellar que , donades les circumstàncies marines, no s'hauria de navegar.

I res, el divendres 14 d’octubre a quarts de nou del matí, dutxats, esmorzats, i amb el primer raig de sol a la cara, ja ens invitant a marxar i els que es quedin, podran anar a l'excursió que els portarà a Poblet i passejar per Montblanc. Nos, a la una, hi entrat a la Fonda dels Àngels, i no n’he vist cap, potser encara estaven en un altre frau.

El dia quinze, trameto la “galerada”, a la Nova Conca, amb el disgust del recordatori, de que havien afusellat al President Companys...i nomes fa vuitanta dos anys.