Al matí, amb més aviat fresca de posar-se un bon jersei, fresca i fresca, però així que el sol va portant el control del dia, veus com va pujant la temperatura, i al migdia, en aquell recer del marge, mires al cel i notes la carícia a la cara del solet d’octubre. Aquella carícia dolça, tendra, amable, agradable, que et fa tancar els ulls i quasi et quedes endormiscat, si no fos per que t’espera aquell vermut de diumenge, que no hi ha excusa per no assistir-hi; assaboreixes d’avant mà el gust dolç del vi de licor, que s’escampa pel paladar, omple la boca arrodonint-la tota, i penses quin grapat d’herbes secretes i selectes, i de fruites àcides, hauran dormit amb el vi, nits i llunes fins a personalitzar i donar caràcter a aquest aperitiu d’origen italià, i avui present a tot Europa.

El podem presentar en copa triangular, amb un parell d’olives dintre, punxades amb un petit pal, que a l’acabar, farcides del gust del licor, són el toc final del vermut i... salut.