Faig la lectura d’una documentació del 2016, en què el titular, encara que sigui de temps enrere, continua essent vigent. Ens diu que ens cal capgirar el món des de l’afecte i la tendresa, ja que mirant el nostre món no ens queda cap dubte que necessita un canvi radical, una revolució, no de sang i fetge, sí de mentalitat.

Tots sabem que cal una revolució ecològica, política, social i econòmica; d’això no en tenim cap dubte, oi? Però si hi ha alguna cosa que és fonamental (i no ens la podem descuidar i ens caldrà fer una revolució, si volem persistir) és viure com a persones humanes; ens cal aconseguir que el nostre món aposti per l’afecte i la tendresa.

Cal tenir present, per les situacions que percebem, vivim o ens fan viure, que el nostre cos, la nostra psicologia i el nostre cor no resisteixen. Cal aturar les situacions d’odi, desesperança, egoisme, desconfiança, por o indiferència. Les persones estan fetes per a l’estima. No per a una altra cosa.

Som éssers limitats. Vivim en un cos amb necessitats concretes i ineludibles que van canviant al llarg de la vida. No podem viure eludint o ignorant la realitat de la nostra fragilitat i finitud. Aleshores no podem defugir les necessitats dels nostres semblants. Ens necessitem els uns als altres per sentir l’estima i l’amistat, el consol, per saber-nos acompanyats en la nostra solitud. Ens necessitem uns i altres per estar vius.

Aleshores no trobarem l’afecte sense l’altre a qui estimar. L’afecte s’expressa amb paraules, gestos, actituds i, sobretot, fets. I aquest fet agafa tota la persona i la transforma des del cap, el cor i els sentits. No hi ha riquesa ni diners que puguin comprar l’afecte o la tendresa, perquè això s’ha de viure, realitzar, portar a terme.

En un món hostil com el que estem veient, des que va començar la guerra d’Ucraïna i altres guerres i desoris humans que fa dies que han desgavellat les nostres vides, ens han endurit el cor fins a desintegrar-lo. Per això cal reivindicar la revolució de l’afecte i la tendresa com a punt de partida per tal de mirar el món i les persones d’una manera més autèntica, més humana.

El papa Francesc, parlant de l’espai ecològic, en la seva encíclica Laudato si’ diu que la casa comuna (referint-se al món)necessita l’afecte i la tendresa i això cal que produeixi una nova manera de viure, de consumir i de concebre el món i les relacions i, per descomptat, amb unes noves formes de participació social i acció política.

Ens cal superar la desigualtat entre rics i pobres, l’hostilitat i el rebuig per l’hospitalitat i l’acollida; tot plegat se’ns fa necessari, si volem que hi hagi canvi, per tal de poder construir unes relacions humanes més justes i igualitàries dins l’afecte i la tendresa, desemmascarant, això sí, les desigualtats.

Bon Tots Sants.