Fa poc va arribar la tardor, i amb ella, la fresca, les fulles tristes, el cels ennuvolats, la primera flassada al vespre. S’ha acabat la temporada de la garrofa, de veremar, de l’ametlla i avellana, i aviat recollirem castanyes i bolets, anirem de cacera, i de cara a l’oliva, amb la qual cosa un cicle més que cada any es repeteix, però que també és també diferent, no solament per les condicions climàtiques, ni per les collites recollides, que no són mai iguals, sinó pel tarannà com les enfoques, la manera de gestionar la capacitat de tornar a viure la il·lusió que abans tenies d’una nova collita, una nova tardor, el que representa, que porta a la memòria d’anys anteriors. És com un àlbum
que li vas canviant les fotografies i les llences a la cuneta del oblit, vas posant les més recents, actualitzant el “disc dur”, que sempre pots recuperar-les, encara que estiguin a la “brossa”.