Va ser el 22 d’octubre del 2019. Ho ha recordat la Nova Conca amb dos planes de l’últim setmanari.

Ressaltem les pèrdues milionàries, els danys i rehabilitació del pont Vell, que ara, tres anys més tard, just ha començant, i tot el que s’ha anat treballant i resolent en aquests tres llargs anys.

Nos, com que el 2019 feia un dietari, també podré reproduir pensaments i precisions del moment.

Abans als aiguats se’ls posava nom: el de Sant Lluc, el de Santa Tecla, i tants. No recordo que aquest últim s’hagi batejat, no obstant he despenjat l’almanac del cordill i em diu: dia 22 Salomé, Nunilda o Al·lòdia. Com que Santa Úrsula és el 21... i els castells són el diumenge següent, li diré l’aiguat de l’endemà de Santa Úrsula, que pels indrets de la serra Carbonaria és nom del terreny.

Repesco de l’escrit: “Baixo a Montblanc amb el Suzuki, aparco al costat del pont del riu Francolí, i vaig a peu a veure les desgràcies de l’aigua. Cada vegada donen més culpes a l’ACA, Agència Catalana de l’Aigua, per la nul·la activitat de neteja de lleres... diran que no hi ha calés.

Doncs mira, cinc morts, quatre encara són desapareguts i a Montblanc la causa principal és el tap dels arcs del pont dels s. XII, que ara és un pont que es manté per gaudir-ne els vianants, i per fer bonic i amb 200 litres per metre quadrat a les muntanyes de Prades, a l’Espluga i Montblanc, els ha tocat el rebre de valent. Diuen que els estralls són superiors als de la riuada de 1994. Només fa 25 anys i ja n’hi ha hagut una altra de pitjor. Ull al canvi climàtic, que deu anar de debò.

El tap del pont Vell i part del pont Nou ha fet un efecte embassament i cobreix amb virulència brutal. La pujada ha sigut en una hora, i de nit, en contra de la de 1994, que va ser de sis hores.

Crec que l’alçada no sé si l’ha fotografiat ningú, el fort va ser a tres quarts de deu de la nit. Doncs en les comparatives amb 25 anys de diferència es veu el pont Vell ple a vessar el 1994 i mig buit ara. No obstant, fa 25 anys no va passar l’aigua per damunt del pont, i ara sí, ja que s’ha emportat les baranes de pedal i no he vist cap gràfic del moment, i no serà perquè les xarxes socials no ho sàpiguen i ho vegin tot.

També s’ha emportat la xemeneia torçada d’una antiga bòbila, que formava part del paisatge montblanquí, més un mas-xalet del fotògraf Ramper, i a l’Espluga les bodegues Rendé Masdeu, i el restaurant annex..., i més coses, més els morts, per si fos poc.”

A més, fa tres anys, i amb l’aiguat encara viu i molt present, va coincidir amb el trasllat de la mòmia de Franco del Valle de los Caídos, que ara ja es diu oficialment com es coneixia aquell paratge abans: Cuelgamuros, i l’han portat al costat de la seva dona, Carmen Polo de Franco, alies “la Collares”. A les 13.40 h del dia 24, dijous, es produeix el miracle de l’ascensió del Caudillo als cels, amb l’ajuda d’un helicòpter Puma, propietat de l’estat espanyol.

Mira, ara també estan en plena campanya d’exhumació a Queipo de Llano, aquell brutal militar franquista que va dir per Ràdio Sevilla que els franquistes tenien de violar les dones republicanes perquè així sabrien el que és un home de veritat. Des de la seva mort el 1951, es troba en un lloc preeminent de la basílica de l’Esperança-Macarena de Sevilla.

I segons la llei, recentment aprovada, també s’exhumarà José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, que encara és al Valle, ara Cuelgamuros, i també han de seguir el general Moscardo i Jaime Milans del Bosch, que estan a la cripta de l’Alcázar de Toledo.

Bé, ja ni ha prou, me’n vaig a veure el Barça des de la meva poltrona enfront la televisió. Cada vegada que veig la directiva sortir del dinar de compliment, amb la junta de l’equip que ve de visita, el president Laporta em fa patir, perquè els botons de la camisa ja no donen més de si. No obstant, visca el Barça.