L’altre dia vaig estar amb la meva amiga Antonieta fent un  beure, vàrem passar la tarda juntes i vàrem anar a fer el que més ens agrada a les dones; ella sempre en diu anar de drapets. Jo simplement en dic anar de compres. Com que vàrem sortir massa d’hora i les botigues estaven tancades, vàrem decidir seure en una terrassa de les arcades de la plaça Major de Montblanc. Un lloc emblemàtic en el qual totes dues ens sentim molt a gust, a l’estiu s’hi està fresquet i passem una bona estona esperant l’hora d’anar de compres.

L’Antonieta tenia ganes de buidar el pap i només que vàrem seure, va començar a fer els seus comentaris: “Ai, noia, n’estic fins als nassos, tinc un company allà on faig el voluntariat que em té avorrida. És un somiatruites fracassat, saps? Tot el que dic m’ho contradiu, sempre és com diu ell, al loro, i no puc parlar de res que no em respongui amb molt mala llet. Saps què passa? Que és un masclista i no suporta que una dona mani més que ell a la feina. D’ençà que va entrar a fer el voluntariat que sembla un amargat de la vida, només riu i cluca l’ull esperant que riguem tots, però té tan poca gràcia que jo no li entenc les bromes. Ha arribat el moment que no em tolera i jo em sento molt incòmoda, per a ell tot ho faig malament, digui el que digui, faci el que faci, tot m’ho rectifica i no només dient-m’ho, sinó desfent el que he fet jo. Jo em cabrejo com una mona saps?”.

Jo li demano el torn de paraula, perquè parlava sense ni respirar i començo el meu torn: “Mira, Antonieta, aquesta mena d’homes el que necessiten és una dona que els tingui quadrats. Saps al que em refereixo no? Doncs tu li has de demostrar que qui mana ets tu i per molt fanfarró que es posi continuaràs manant tu. No cal que discuteixis amb ell, simplement posa’t seriosa, parla-li amb autoritat, recorda-li que al centre la directora ets tu i que en aquest centre, els pantalons no hi compten perquè avui en dia els pantalons els portem tots i ja no queden gairebé emblemes que distingeixin els homes de les dones, i que aquest concepte del masclisme només està en el seu cervell.

”No permetis mai que amb la seva ironia et guanyi la partida, aquests personatges acostumen a buscar un i mil paranys per fer-te doblegar. Demostra-li que les dones ens hem guanyat la poca llibertat i estatus social que tenim, lluitant d’ençà que vàrem néixer, i que no consentirem fer ni un pas enrere. Si es posa neci i continua amb la seva mania de fer l’ullet i la rialleta, el deixes amb la paraula a la boca i fas la teva.

”Si la situació persisteix, li obres un expedient i el presentes a la direcció de l’empresa.  No cal discutir, no cal xerrar per l’esquena, que també ho saben fer molt bé, ja que pensen que desprestigiant-te aconseguiran posar-te la resta de companys en contra; el que cal és agafar el bou per les banyes, plantar cara i dir-li: aquí estic jo i aquí mano jo!”.