Òskar Schindler va ser un important empresari alemany que, durant la Segona Guerra Mundial, va salvar la vida a 1.200 jueus als quals va aconseguir mantenir fora dels camps de concentració al considerar-los treballadors imprescindibles per al seu treball. Com que era un oportunista i un engalipador, estava afiliat al Partit Nazi i hi va anar escalant fins a arribar a tractar-se amb les classes altes del règim. El 1936 ja formava part de l’Abwehr, el servei d’intel·ligència militar nazi. Es va afiliar al partit el 1939, abans de l’ocupació de Txecoslovàquia, i el 1938 va aconseguir per al govern alemany informació sobre vies fèrries i moviment de tropes a Polònia. L’any 1939 va comprar una fàbrica d’atuells metàl·lics a Cracòvia, negoci que va prosperar gràcies al fet que tenia la venda assegurada a causa de la guerra, i es va enriquir valent-se de treballadors jueus per a mà d’obra i obtenir el màxim benefici possible.

Dit d’altra manera, era un vivales. El govern jueu va patrocinar l’any 1993 la pel·lícula La llista de Schindler, interpretada encertadament per Liam Neeson i Ben Kingsley, guardonada amb set Oscars, que no deixa de ser un “film-holocaust” que els jueus tenen el costum d’oferir cada any perquè no se’ns oblidi la massacra de jueus dels anys 33 al 45 dels nazis; i fan bé, perquè el drama de l’holocaust va ser massa terrible per obviar-lo.

No obstant, aquell film presenta un Oskar Schindler com un personatge quasi beatífic, dedicat a salvar la vida de jueus —foren més de 1.200— , declarant-los “treballadors imprescindibles”, o sigui en bon estat per treballar a la seva fàbrica d’atuells metàl·lics, evitant per tant que entressin als forn de la mort.

Malgrat tot, no creiem que l’actitud del tal Oskar fos tan idealista com se li ha volgut atribuir, sinó més aviat és l’actitud d’un aprofitat buscant treballadors barats, del tot barats, ja que només els alimentava però sense pagar-los cap jornal, fet que a ell li servia per enriquir-se a base de subornar jerarques nazis dels camps d’extermini per fer la vista grossa i poder valer-se de treballadors jueus, i a la fi el món jueu li veié bona acció per concedir-li els beneficis del títol de Just entre les Nacions.

Un cop acabada la guerra, Schindler va perdre tota la seva fortuna, va ser perseguit i mai més va tornar a prosperar. Fins i tot es va veure obligat a emigrar amb la seva dona a l’Argentina, tal com feren Adolf Eischmann i altres nazis significats. Allí va acabar fent bancarrota el negoci que havia iniciat i va tornar a Alemanya l’any 1958 amb el vistiplau jueu. Va morir pobre a Hildesheim el 9 d’octubre de 1974 i fou enterrat en un cementiri catòlic de Jerusalem, a l’haver-se declarat seguidor tebi d’aquesta religió.

Tot i que va salvar jueus pel seu interès, l’associació Nokmin (venjadors) israeliana i el Centre Simon Wiesenthal de Jerusalem, oficina de recuperació de nazis amagats, no li feren cap elogi després de la guerra mundial, tot i que la Yad Vashen, la fundació israeliana que atorga el títol de Just entre les Nacions, sí que li va concedir aquesta prerrogativa.