L’alegria de Jaume Galobart

El dia 4 de març ens va deixar, per a sorpresa meva, l’amic Jaume Galobart, de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), a l’edat de 68 anys, a causa d’un càncer. Dic sorpresa perquè feia temps que amb Jaume no ens vèiem massa.
L’església de Sant Esteve de Granollers, el diumenge 23 a les cinc de la tarda, acollí un homenatge de reconeixement a en Jaume Galobart, davant una comunitat de cristians (i públic en general) de més de dues-centes persones que ens hi vam deixar veure, tot recordant aquest metge i impressor, que va estar molt vinculat tant a la parròquia com a la vida de les entitats del seu poble. També va tenir un paper preponderant al bisbat de Terrassa, on ocuparia diversos càrrecs de responsabilitat, com els de delegat per al catecumenat des de l’any 2000, delegat d’apostolat seglar des de l’any 2015, i secretari del Consell Pastoral Diocesà des de 2009.
“En Jaume hauria volgut que ens quedéssim amb l’alegria que ell sempre ens va traslladar”, ens deia el seu germà Lluís. “Tots el portem molt endins, perquè ha deixat petjada dins nostre”. Aquesta alegria era una de les seves principals característiques, que ens encomanà, com a persona i com a cristià compromès a l’hora d’actuar de cara a una feligresia que se l’estimava.
Un seguici de personalitats, tant del món eclesiàstic, com el bisbe de Terrassa; Salvador Cristau, el rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers —entre altres preveres— com de la política ciutadana, i l’historiador Jaume Dantí o el romancer Jaume Arnella, assistiren a l’acte... Acompanyat, això sí, d’un seguici important de gent, entre els seus familiars, amics i coneguts, entre els quals ens hi vam afegir un servidor i la meva dona.
L’homenatge prengué cos gràcies a un vídeo portat a terme per mossèn Antoni Deulofeu, responsable de la pastoral universitària i del món cultural al bisbat. La seva intervenció va posar en relleu el caràcter i la contribució del nostre amic, en Galobart: “Vam poder tocar coses de l’altre món a través d’en Jaume”, ens va dir, i tot seguir entregaria el vídeo com a record i memòria a la família del nostre finat.
Un seguit de testimonis donarien fe del compromís i col·laboració del nostre amic a Santa Eulàlia, tant en l’àmbit cultural com en el de les entitats en particular. Fou un home arrelat a Crist i a l’església; en donaren testimoni tant el bisbe com el rector, Josep Montfort, de la parròquia de Sant Esteve, com els qui el conegueren.
Per finalitzar l’acte, va seguir un concert solidari ,“El cel és esperança”, a càrrec del cor femení Aglepta, de Sant Cugat del Vallès. Algunes de les peces foren acompanyades de piano i orgue, en un concert que fou molt ben acollit pels assistents. El públic pogué fer aportacions voluntàries a la sortida de l’acte en benefici de Càritas Diocesana.

