Les abreviatures AM (a. m.) i PM (p. m.) tenen un origen llatí. AM significa “ante meridiem”, traduït: abans de migdia, i per contra les sigles de “post meridiem”, “després de migdia”. Fins ara no hem dit res que tothom no sàpiga.

Però seguim: aquestes sigles s’han usat en aquells casos, que són la immensa majoria, en què les esferes dels rellotges contenen els numerals només de l’1 a 12. Però com que el dia té 24 hores, diem 12 de nit / 12 de dia, es van haver de buscar uns senyals per diferenciar-les. Vet ací l’am per a l’horari de mitjanit (00.00) a les 11.59, al migdia; mentre que el pm serà de les 12.00 del migdia fins a les 11.59 de la nit.

Un exemple. Si se li diu algú “vine demà a les 4 hores”, l’interlocutor pot interpretar que siguin les 4 del matí o de la nit; llavors, si es col·loca l’am darrere del 4, seran les quatre del matí i, al contrari amb el pm.

Això no ocorreria si els rellotges s’haguessin dissenyat amb aquesta esfera.

Sigles horàriesPerò com que aquesta esfera no es va dissenyar per la senzilla raó que tants números haurien organitzat un veritable garbuix als ulls dels lectors, per força s’hagueren d’inventar les sigles. Ara bé, com que els militars se les saben totes, per allò del dir “entrar en combat a les 5 hores”, podria haver ocasionat un daltabaix fer-ho a les 5 del mati o a les de la tarda, fins i tot usant les sigles, llavors se’ls ocorregué la gran idea: facilitar-les a través de qualsevol mitjà auditiu i visual amb una novetat ben pràctica: donar l’hora en 4 dígits, dos per a les hores i dos per als minuts, així que ara resulta tan pràctic que tots els rellotges digitals i de tauleta de nit i més es fan amb els quatre numerals al preferir evitar confusions respecte a l’horari en què es van succeint els fets. Els exèrcits de la Gran Bretanya i el Canadà van començar a usar el sistema horari del 00.00 amb finalitats pràctiques l’any 1917. Ara com ara, l’ús del sistema horari de 24 hores es va adoptant a ritme constant des de començaments del segle XX, en tots els camps menys el rellotges de canell, que segueixen amb les 12 hores, pel dit ordre pràctic. Amb tot, també han canviat en una decoració principal: els numerals romans, que ja quasi no s’usen i de que tanta ostentació havien fet els nostres avis del segle XIX.

Com a acomiadament, vull dir que el rellotge de 12 hores ja es trobava en desenvolupament des de més de dos mil·lennis abans de Crist. Evidentment no eren rellotges d’àncora, de corda o elèctrics, però sí de sol, que l’home amb la seva perspicàcia ancestral va posar per les parets i fatxades ja a les albors de la història.