Una de teca

La gastronomia que avui tenim en aquest país no té res a veure amb la que teníem abans del descobriment del “nou món”, i no dic Amèrica, perquè aquest nom està equivocat, i no va ser Amerigo Vespucci qui va posar primer els peus en aquest continent, va ser Cristòfol Colom, i per no entrar en mes polèmica, puc entreveure per historiadors cabals que era de la “quinta província”, i és clar, català, ja que al nostre país prolifera el cognom Colom.
Tornant a la teca, d’aquella part del món ens varen arribar moltes de les verdures i fruites i el moresc, que avui donem com normals al mercat, però què faríem sense patates, ni tomàquets, ni pebrots, ni les mongetes com les coneixem avui? I no diguem de les fruites tropicals, que avui són normals, com la pinya, el mango, l’alvocat, la xirimoia i altres, i diuen que les que fem servir a la cuina les nou vingudes, representant un 20% .
Diu el refrany “sembles el tomàquet que estàs en totes les salses”, i quasi que així és.

