Lavbondat està sota sospita, escrivia un filòsof, perquè no ocupa pàgines de diaris ni titulars d’audició televisiva, entre altres mitjans de comunicació. En canvi, tots sabem que el mal té més audiència que el bé, sobretot quan aquest es presenta de manera obscena i sensacionalista, sense un gram de vergonya.

La bondat està farcida d’estima a l’altre, de servei, generositat, solidaritat, però amb intel·ligència, perquè la intel·ligència humana —com diuen els filòsofs— posada al servei de les causes nobles és l’únic que pot fer possible una revolució ètica. Què entenem per ètica? Els cànons ens diuen que és la filosofia de la moral, com a doctrina; és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. Sense intel·ligència no hi ha futur, però només amb intel·ligència tampoc. Una intel·ligència al servei de la bondat esdevé el principal factor de canvi, de revolució, perquè esdevé la força per renovar el món perquè sigui més just.

Els filòsofs ens diuen que la bondat no és una utopia, ni un somni; tampoc no és una expressió de l’estupidesa humana o de la ingenuïtat. Com les males veus han volgut donar a entendre, una persona bona no pot ser intel·ligent, o el contrari, perquè si és intel·ligent no pot ser bona, perquè aquest àmbit sembla que estigui reservat per a aquell que només treballa per als seus interessos propis, per al seu ego, però no per a la col·lectivitat. Què els passa? Doncs que no són capaços de posar-se al servei de causes nobles.

Podríem dir que hi ha cinc elements que conceben la bondat. El primer seria la donació com a part substancial de la bondat, una donació sense agror, generosa, lliure, que esdevé una característica universal de la bondat. El segon factor seria la gratuïtat, perquè la bondat no calcula ni espera res a canvi. El tercer, la benvolença, que busca el bé de l’altre, allò que li serà més beneficiós. El quart, la bondat, és hospitalitat, atenció, recepció, acollida. El cinquè, aquell que crea ponts i reconcilia.

La bondat s’oposa al narcisisme, l’egocentrisme, l’individualisme, l’orgull, l’arrogància i la renúncia dels béns propis per afavorir l’altre. La pràctica de la bondat té una relació directa amb la recerca de la unitat amb la veritat, el bé i la bellesa. Per tant, la bondat no és un mite, ni una construcció romàntica —com els contraris han volgut fer entendre per tal de destruir-la—, és possible i real, i està a l’abast de l’ésser humà per fer un món més digne. El que passa és que la bondat no pot cotitzar a la borsa i, per això, al neoliberalisme no li interessa.