Avui, sense aquest aparell quasi que no ets ningú, ja tot el que abans representava dies i dies de feina, d’enviar i rebre contestes per correu, de consultes, fent-ho a mà, a cops de bolígraf o ploma o a màquina; era un món totalment diferent en la comunicació, tant la personal com la professional i la familiar. Ara és un món infinit d’avantatjoses diferències, un món que no camina, que vola cada cop més de presa, i perquè no podem demanar les coses com ahir.

Per altra part, no obstant, s’ha perdut l’aventura, s’ha perdut la incertesa de la resposta, el romanticisme d’una carta, aquella que segellada amb llavis pintats portava dins totes les paraules d’amor que volíem escoltar, ja que cada lletra era una revolució en el cor, i cada paraula un sospir.

És cert, el que algú va dir, que les grans tragèdies amb el mòbil no s’haurien complert, que els millor contes infantils tampoc haurien passat, perquè“la Caputxeta Vermella hauria avisat l’àvia amb el mòbil que hi havia el llop, i el guardabosc a la central avisant del perill. Ni Romeu i Julieta no haurien acabat com ho feren si haguessin tingut el mòbil a ma, ja que segur que s’haurien avisat del pla que tenien. Ni Penèlope hauria teixit la capa tan llarga, si hagués que el seu amor tornaria aviat de les batalles.

Dic tot això perquè és bo per seguir fent un món a la nostra manera, i global, però haurem perdut la correcuita d’anar a l’aeroport amb taxi per dir-li al nostre amor que no agafés aquell avió, ja que el seu món és allí, al meu costat, i avui....segur que s’hauria solucionat el problema amb una trucada ben feta, i així, tantes i tantes diferències.

Totes les coses tenen les dues cares, per a uns són blanques i per a altres negres, o bones o no tant. És per pensar-hi.