Amb relació a l’esmorzar, existeixen dues opinions diferents de com s’han de consumir: els que diuen que s’ha d’esmorzar fort perquè “el desdejuni és el menjar mes important del dia” i és necessari “carregar-les piles”, i els que afirmen que s’ha de menjar sa, en certa manera fluix, en benefici del cos.

És veritat que en alçar-nos al matí després d’haver passat bastants hores sense ingerir cap aliment, les nostres reserves són baixes, la nostra musculatura queda fluixa i fins i tot el cervell no té del tota la capacitat normal per pensar amb lucidesa. Si una persona inicia la seva jornada habitual sense desdejunar, gastarà les reserves de la sang i del fetge i li aniran a la baixa les funcions físiques i intel·lectuals, i això pot resultar especialment important en persones amb professions que requereixen esforç físic, com les dels treballadors de pic i pala, pagesos, esportistes i altres, mentre que amb els que practiquen les professions intel·lectuals i sedentàries (avui majoria) passa igual: cal donar fòsfor glucosa i bon reg al cervell. En qualsevol dels dos casos és de sentit comú que s’ha d’esmorzar/desdejunar. 

Esmorzar/desdejunar

Com hem dit, existeixen dues classes o maneres de iniciar la primera menja del dia: els partidaris de l’esmorzar (esmorzar fort) i els partidaris del desdejuni (esmorzar temperat).

Els virtuosos dels esmorzars de forquilla són els autèntics endrapadors d’aliments forts, els que escullen els cap i pota, o tripes (callos), salsitxes, bacallà amb samfaina, peus de porc, truites de tres ous amb panceta, cansalada fregida amb fesols, ous ferrats amb bacó o pa sucat amb tomaca i trossos de botifarra blanca o negra, també pa estovat amb l’oli de les arengades fregides, ronyons al vi blanc, i més. I per tancar-ho, els corresponents cafès, cigalons (carajillos), conyacs, patxarans o whiskys; de vegades dues copes. 

En canvi els seguidors del desdejuni ho són dels esmorzars més moderats, que es poden escollir entre diverses varietats: productes làctics, iogurts, formatges (aliments que aporten al cos proteïnes i calci). També fruites variades i sucs naturals que aporten hidrats de carboni, fibra i vitamines. O cereals que donen al cos minerals, fibra i vitamines. Tots aquests és poden consumir acompanyats de pa, pernil cuit o normal, truites a la francesa, embotits de pollastre o paó, després fruits secs i altres per l’estil, ja que tots aporten proteïnes i funcions saludables.

Es veu clarament que hi ha una diferència de criteris entre els adeptes d’un i altre tipus d’esmorzar. Cada un té virtuts i contrarietats: els primers, que haurien de ser els preferits de la gent jove, en canvi ho són més aviat de les persones madures, amb gran perill que els faci augmentar el pes, d’apujar-los la tensió arterial i afavorir les malalties cardiovasculars; no obstant aquestes calamitats, aquests esmorzars fan encarar el cos a les labors més fortes del dia.

Els segons en canvi són més sans, protegeixen de l’obesitat, fan caminar més lleuger, alleugen l’ensopiment, ajuden la funció intestinal i fan tenir les idees més clares.

Quin dels dos, doncs, cal escollir? Si una persona té els criteris clars i no es deixa portar per les baixes passions de la gola (gula) i coneix les virtuts del seu cos, que triï el que li sembli millor, però pensant sempre en el llarg termini de la vida. Cal fer anar el sentit comú.

Repetim, quin dels dos doncs cal escollir, doncs? Aquest autor recomana el que fa un amic seu. Un dia a la setmana es decanta per l’esmorzar fort i la resta de dies pel desdejuni mesurat. Així assaboreix l’esmorzar dels carreters mentre la resta de dies cuida la salut.

Amb tot, el millor és que, sigui quin sigui dels dos esmorzars, el nostre organisme agraeix que desdejunem tots els dies de la forma que cada u considerem més adequada per al seu funcionament corporal i per a la seva salut.

Així que... el cap clar i a escollir.