Conten que Polifem era un ciclop, un gegant amb un sol ull i amb una força descomunal, però que per un descuit algú li va fer perdre l’ull. Aleshores, sense visió, fou encara més temible.

L’ésser humà està pensat per tenir dos ulls i utilitzar-los com a tals. Amb ells la vida agafa sentit, un s’adona de l’entorn que l’envolta. Però, de vegades, ens oblidem que tenim dos ulls i solem anar per la vida amb una visió restringida; amb un sol ull —com el ciclop— i en ocasions ni això, anem completament cecs.

La nostra manca de visió ens fa actuar com si visquéssim completament sols, amb una obsessió de convèncer els altres de les nostres veritats úniques, és a dir, tancats en nosaltres mateixos, convençuts que el que no veiem per a nosaltres no existeix. L’actitud esdevé de ciclop.

Aleshores les nostres qualitats, la nostra capacitat de canviar les coses, es gira contra els altres, a qui el nostre únic ull ens mostra com a enemics a destruir, i esdevenim hostes molestos d’una cova on voldríem regnar sense competència. La violència ha quedat restringida en un espai on no es cap, i s’ha convertit en ira i rebota contra nosaltres mateixos.

Seria diferent si la decisió a prendre estigués vinculada al fet de ser oberts i crítics. Oberts —com diria un humanista— és convertir el veure en mirar. Copsar el conjunt. Acollir la part de veritat de l’altre, ja que només a base de fragments podem dibuixar el mosaic mal acabat de la veritat.

I cal afegir que ser crítics no és donar per bones ni per dolentes les coses, si no les hem posades en relació. Quan parlem d’utopia (visió ideal de la vida), aquesta serveix per ajudar-nos a descobrir la realitat possible, inexistent encara, però amagada ja dins del present conflictiu. Com diria el pensador, només l’exercici del pacient l’art de jutjar ens orienta en la selva espessa de cada una de les etapes de la vida.

Polifem substitueix la recerca de la veritat per l’ús de la força. Fa de la comunicació un monòleg improductiu. Quan es veu malparat, recorre a la maledicció donant als altres la culpa dels nostres propis errors.

Mirem que les actituds en la nostra vida no siguin com les de Polifem.