El 16 d’octubre de 2022 fou el Dia Mundial de l’Alimentació, data que marcà la creació de la FAO l’any 1945 (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i L’Alimentació). Juntament amb aquesta institució universal, hi trobem la Fimarc-1964 (Federació Internacional de Moviments Rurals Catòlics), amb seu a Assesse (Bèlgica), que convoca països, entitats i persones a implementar iniciatives concretes per crear un món sense fam. 

La situació viscuda durant tres anys de pandèmia ha facilitat que moltes persones hagin quedat enrere de tota recuperació, amb l’afegitó dels constants conflictes que de manera continuada assolen el nostre planeta: crisis climàtiques, econòmiques, socials, polítiques. Avui, milions de persones a tot el món encara no es poden permetre una alimentació saludable.

Paradoxalment, dues de cada tres persones que viuen en pobresa extrema ho fan en entorns rurals i la majoria depenen de l’agricultura, que és el seu mitjà de vida. Des de Fimarc, davant de la crisi mundial de la fam, impulsen la consciència que s’ha d’aprofitar la solidaritat i l’acció col·lectiva per tal de construir un món més sostenible, on tothom tingui accés regular i suficient a aliments nutritius.

Una gran part del nostre món viu una situació injusta. El 40% de la població mundial no es pot permetre una dieta saludable. Vuit-cents vint-i-vuit milions de persones pateixen gana i 1 de cada 8 adults és obès, un problema que està en augment al món. Les dones, a escala mundial, tenen un 15% de patiment més que els homes per inseguretat alimentària moderada o greu. El món indígena pateix les taxes més altes de pobresa. Cent seixanta milions de població infantil són víctima del treball. El sector agrícola es veu representat en la pobresa en més del 70%.

Fimarc insta tots els seus membres i la resta de la societat internacional a reflexionar de manera profunda per emprendre accions per a la consecució progressiva de: “No deixar ningú enrere: Millor producció, millor nutrició, millor medi ambient, una vida millor”, i pressionar els governs perquè facin el mateix, per tal de construir un món sostenible on tothom, a tot arreu, tingui accés a regular suficients aliments nutritius, amb l’objectiu que ningú no ha de quedar enrere.