Les festes ja s’han escolat. Novetats, cada dia, ja que coses noves es donen a diari.

Així, dins del Nadal i abans d’acabar l’any, s’han mort dos famosos; un per jugar a futbol i l’altre per fer de papa. Els dos retirats, un va ser en Pelé i l’altre el papa Benet XVI, de cognom Ratzinger. És el primer papa en els últims sis segles que va renunciar per malaltia, va dimitir després de ser vuit anys papa en actiu i s’ha mort després de més temps d’emèrit que en funcions. Es va doctorar en teologia dogmàtica...com més brillant, més possibilitats d’arribar lluny. Això també li va passar a Adrià VI. Com que he acomiadat i rebut el nou any a l’Ampolla, ja tocaré el tema.

On no hi ha hagut sorpreses és en la meteorologia: anticicló ben aferrat des de fa dies i així han sigut totes les festes, més núvols que sol, absència de vent i a la pluja ni se l’espera. No obstant, a les nits, a Lilla, a 525 metres d’alçada, hi ha estones de 4 a 5 graus... temperatura de nevera!

Pluja a Lilla: Tenim el Meteoprades, i qui vol pot emmagatzemar-hi informació, ja que ara, et posen la méteo a totes les xarxes socials. Doncs mireu, a Lilla, el 2019, any en què vaig escriure un dietari, va ploure 375 litres, força migradet. El 2020 l’he perdut de vista, i el 2021, l’any passat, 552 litres. Déu-n’hi-do, ja firmaria vist lo vist. El 2022 han sigut 436 litres, cent litres i escaig menys que el 21. Exemple pràctic: Al mas de Lilla hi ha una cisterna que recull l’aigua de cent metres quadrats... Cent litres de menys equival a deu mil litres menys d’aigua per regar el tros, a excepció que vulguis regar a preu d’aigua de boca. Sembla una tonteria, però no ho és pas!

El Cap d’Any enguany ha caigut a l’Ampolla. El 2020 ens vam confinar a casa d’uns bons amics, també al Delta, i vam estar amagats els quatre. Enguany, empastifat el món i la humanitat, hem tingut via lliure i hem passat de quatre a sis persones i sense amagar-nos: Al·leluia.

Tornar a l’Ampolla! Cinc dies de delta de l’Ebre, on amb la bici elèctrica he pentinat camins i caminets entre camps d’arròs eixarcolats, i aixecat estornells i tot tipus d’aus de maresmes.

El primer dia vam anar a la Ràpita. A l’hora del vermut apareix l’Adolf en bici i a punt de complir els 80 anys, abans el patró de veler mes cobejat, ens venen records de tants ports, tantes travesses, tant de mar...,fortes abraçades i bons desitjos, i que un “campari” ens protegeixi.

També vam anar a Miravet pel pas de Barca; s’estima que fa 850 anys que es passa l’Ebre així i que no ha canviat de tecnologia. És un llagut sense motor, que utilitza la força de l’aigua i l’habilitat del barquer, que amb poc corrent, com el d’aquests dies, inclús ha requerit la perxa per ajudar la barca transbordador i acabar la maniobra. Hi caben tres cotxes. Nos el coneixem dels temps en què dominaven els carros i els animals.

Cada dia, volta pedalant per l’Ampolla, i tres vegades vaig anar a veure el papa Adrià VI i tres vegades i mirant-lo a la cara li vaig fotre tres calbots. M’explicaré:

Al bell mig del passeig marítim de l’Ampolla, al redós del Delta, es troba l’escultura d’Adrià VI, mirant el mar.

Deu aquest honor al fet que el 1522 es va embarcar des de l’Ampolla per anar a Roma per ser coronat papa.

Endinsem-nos en la seva biografia, que segons com es miri, té quatre anys molt esgarrifosos, del 1519 al 1523... ja hi arribarem.

Neix a Utrecht com a Adriaan Foriszoon, el 1459, i mor a Roma el 1523, als 64 anys, com el papa Adrià VI.

És professor de teologia a la universitat de Lovaina, de Flandes.

El any 1500 neix a Gant (Flandes) qui havia de ser Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, dit el Sacre Imperi Romanogermànic, mort a Yuste (Càceres) el 1558, als 58 anys. Fill de Joana la Boja i de Felip el Bell, net dels Reis Catòlics per part de mare i de l’emperador Maximilià I per part de pare.

Als 6 anys del nen Carles, li encarreguen a Adriaan Floriszoon que li faci de preceptor, tasca que es perllonga fins als 15 anys del noi, que ja està en condicions de fer-se càrrec del regne d’Espanya, del 1516 a 1556, any que cedeix el troo al seu fill Felip II i es retira al monestir de Yuste.

Al marxar cap a Espanya s’emporta a Adrià, a qui “fa” bisbe de Tortosa, encara que quasi no hi posa els peus.

Després el faran cardenal i Adrià es començarà a dedicar a la vida pública als 57 anys i es morirà 7 anys més tard, però té temps per agafar molt de poder.

El 1519, Carles I d’Espanya, i de Castella i Lleó, Aragó, València, Mallorca Sicília, les Índies, etc., se’n va a Alemanya com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic dels Països Baixos i territoris austríacs, i a Adriaan, que ja era inquisidor general de les corones d’Aragó i Castella, li confia la regència de les Espanyes, i intervé i reprimeix la revolta de les comunitats castellanes i la revolta de les Germanies llevantines.

Mort el papa Lleó X el 1521, se celebra conclave a Roma i el rei i emperador aconsegueix que surti Adrià com a papa. No obstant no acudeix a l’esmentat conclave, ja que tenia feina escabetxant mals cristians de les Espanyes.

Set o vuit mesos després de la fumata blanca, surt com a bisbe i cardenal de Tortosa i s’embarca des de l’Ampolla, que és el seu port natural, cap a Roma, on pren possessió com a papa el 31 d’agost de 1522.

No obstant la pressió del seu antic deixeble, no va ser dòcil en els primers mesos del seu mandat, lluità contra Luter i l’incipient luteranisme i es feu amic del rei Francesc I de França, encara que al final del seu mandat intentà evitar el luteranisme, reformant sense èxit la cúria romana, i pactà una aliança secreta amb Carles V d’Alemanya, i amb Anglaterra i Venècia, per anar contra aquest mateix rei... Les guerres i matances pel poder continuaren, però ell morí sobtadament.

I és per tot això que aquí explico, i moltes coses més que ens hem de callar, que quan passo pel costat d’Adrià VI mirant melancòlicament el mar de l’Ampolla, li deixo caure un calbot i el renyo, encara que només sigui en nom dels hereus de les Germanies.

I res més, de moment. Només dir que he tornat a Lilla, veig que el tió no ha cagat i els Reis sembla que han passat de llarg... És broma, però això d’Adrià VI, no.