Els filòsofs ens diuen que comprometre’s consisteix a contribuir des del propi talent personal a una causa més gran que el propi jo, a fer realitat un somni col·lectiu. És també aportar el petit gra de sorra a l’obra comuna. Aquesta actitud fuig de les actituds individualistes que només pensen a fer realitat els seus propis interessos i beneficis.

En l’ètica del compromís, hi descobrim un missatge d’esperança i no una visió d’il·lusions fantàstiques que aparentment engresquen, però que al cap de poc desencisen i es dilueixen en el no-res, on apareix el cinisme i el menyspreu als valors. 

El compromís es construeix sempre sobre el supòsit de l’esperança, sobre la idea tàcita que les coses poden canviar a millor, per això les persones es comprometen. Quan el compromís es frustra, venen la decepció i el cinisme (la mentida). Els mestres de la filosofia ens diuen que aquesta lògica és, precisament, la que s’ha donat en algunes utopies (concepció imaginària d’una societat ideal), suposadament alliberadores, forjades al segle XIX,  i que al XX es van convertir en vertaders malsons.

No hi ha causes perfectes, ni institucions pures, projectes sense màcula o basses d’oli. Pensar que poden arribar és absurd. Ara bé, el qui es compromet està disposat a entrar en el joc.

L’individualisme ens limita la participació en la mesura que aïlla la persona (individu que es concentra en si mateix i el seu bé, i es considera com si estigués en oposició o contradicció amb el bé dels altres).

Enfront de l’individualisme hi ha la participació que esdevé l’essència de la comunitat, que és el fonament de la vida democràtica. Tot esser humà és per definició un ésser sociable, ja que està fet per viure en comunitat i participa en la humanitat dels altres.

Un filòsof escrivia: “La falsa superioritat dels qui es col·loquen al marge de tot (no se’n volen saber res) s’ha convertit en una vertadera pesta del nostre món, i la tolerància enganyosa dels qui s’acontenten amb explicar-ho tot, paralitza l’esperit occidental”.

Per tant, enfront de tot plegat, el compromís —malgrat que el qui es compromet es complica la vida— no deixa de ser una acció vàlida per tal de fer avançar la comunitat a prendre consciència de la seva pròpia responsabilitat per fer un món millor.