En la tradició catalana, la setmana dels barbuts és la que inclou el dia 15 de gener, Sant Pau l’Ermità i Sant Maur Abat, i el 17, Sant Antoni dels rucs o dels porquets, representats en la iconografia lluint espesses barbes blanques, que s’associen amb la neu i el fred. Sant Sebastià cau dins de la setmana, però sembla ser que no duia barba.

Espanya, a la qual estic lligat, tenim Cándido Conde Pumpidó com a nou president del Tribunal Constitucional; diuen que molt progressista, dels fundadors de Jutges per la democràcia, però el primer que ha dit és que no cap a la Constitució un referèndum d’autodeterminació.

L’últim president, l’ultraconservador García-Trevijano, abans de marxar va deixar el següent “epitafi”: “A Espanya nomes hi ha una sobirania nacional, la del poble espanyol.” No en tenen prou amb ser un estat, també volen ser una nació. Per això, els que creiem en el dret a decidir tenim clar que si els catalans no ens renacionalitzem, ens desnacionalitzaran!

Aquest tema és el conte de mai acabar... I com nos me n’aniré quan toqui, procuro deixar escrits els meus pensaments, no sigui que al cap de cent anys es pensin que era de Vox.

I per avui prou de política. Curt i ras, i abans de passar pel Sant Sebastià de Lilla, me n’aniré a la televisió de les Illes Balears, que per a mi i ara és tan nostra com la meva TV3 .

A les Balears, per Sant Antoni, tot són festes majors, que venen dels temps en què se celebrava el solstici d’hivern. La televisió balear fa un cobriment massiu de les celebracions “antonianes”. Sempre en català, i amb els matisos fonètics i accentuacions propis depenent si et trobes a Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. El seguiment és una exquisidesa si t’agraden i enamoren les variants dialèctiques dels Països Catalans. 

Doncs els directes per la tele balear van començar per les vespres del dia abans i van seguir tot el dia principal. 

He vist gernacions per tot arreu; dimonis barallant-se amb sant Antoni —diuen que de dimonis n’hi ha molts, però de sant Antoni nomes n’hi ha un.

A Alaró el dimoni encén Na Marranxeta, a Capdepera els dimonis fan veure que es barallen i, tot saltant i cantant dels foguerons, i donat el fort vent, han sigut quasi simbòliques les enceses. A Muro hem vist “les beneïdes” de animals. Munten una espècie de processó i passen ramats de bestiar, rucs, cavalls i mules, gossos amb els seus portants i tot tipus de bèsties de companyia, que són regalimades per l’aigua beneita del missaire.

Per no cansar, escolliré les Completes de Sa Pobla i el Pi de Pollença.

Les Completes se celebren el vespre abans del sant. Amb la pandèmia diuen que han estat mil dies sense Completes. Abans les Completes eren a l’estil de les que es resen a diari al monestir de Poblet, per posar-ne un exemple proper a la nostra Conca.

A les Illes fa anys que entre la joventut i l’antiga tradició tenen un pols festiu, i l’església o s’hi adapta o hi té les de perdre.

Vist a Sa Pobla en directe, encara que a Artà i altres llocs es veu que va del mateix. El poble agafa la iniciativa i comença amb ajuda de la música, balladors, simbombes i altres instruments, a fer gatzara dins l’església. Els papers on hi ha les Completes en llatí i català els branden a la mà agitant-los i saltant i cantant molt sorollosament dins l’església, enguany presidint el bisbe de Mallorca, que amb el seu bàcul observa la multitud i eixa, per no fer enfadar els eclesiàstics, repeteix: “Sant Antoni, guarda’ns de tot perill”, i “Visca sant Antoni!”, acaba dient el clamater, que cada any és nomenat oficialment per pronunciar el clam. Se celebren des de l’any 1315.

El 1920 fou abolit el desori dins l’església, recordem que va ser a la dictadura de Primo de Rivera... Però des del 2002 cap aquí, han tornat les Completes tumultuàries, i s’hi dona un barreig entre el caràcter religiós i el profà, per la idea de la festa, que és comuna en molts pobles mediterranis que celebren el solstici d’hivern.

Pel que fa al Pi de Pollença, després de Reis el van a tallar a Formentor. És el pi de Formentor, però no el de Costa i Llobera (“Mon cor estima un arbre, més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que un taronger”...).

Al matí van a la muntanya una gentada i el baixen net de branques i polit portant-lo entre tots. Enguany, degut al fort vent, amb ratxes superiors als 100 km/h, l’han baixat amb un camió.

Per l’horabaixa el porten a la plaça Vella de Pollença i una gernació s’hi abraona a sobre omplint-lo de noms i grafits, i li passen sabó i saïm, sagí, llard, perquè el tronc rellisqui. Al fosc, i relligat amb tècnica precisa i ajudat de cordes i corrioles, s’alça el pi fins que queda dret.

A las nou de la nit el jovent comença a intentar coronar-lo. A mitjanit, tres hores després, ningú havia aconseguit arribar dalt de tot i alliberar el confeti que penja d’una bossa... De nou a deu de la nit i en directe, hem vist com plovia i queia calabruix, o sigui precipitació de grans blancs i opacs, constituïts per una barreja d’aigua i neu que es trenquen en caure a terra.

Enguany, a l’aigua de la pluja s’hi ha d’afegir l’ensabonada i el saïm o llard, i fins a les dotze de la nit ningú havia aconseguit el cim, i això que es va intentar per desenes d’al·lots i un parell d’al·lotes.

 A la foto adjunta s’hi veu part de les estratègies, i qui es veu amb més força és ajudat a passar al davant entre els competidors. S’ha de ser molt fort i preparat, i sembla ser que hi ha qui s’entrena de amagat. A la mitjanit, i tres hores després d’iniciar els intents, la tele balear s’ha retirat. 

A l’endemà, he vist per les xarxes socials que un tal Sergi Gómez va coronar a dos quarts d’una de la nit el pi, que estava perillosament inclinat i ensabonat. Per a ell serà l’honor de la pujada al Pi de Pollença 2023.

Lilla, Sant Sebastià. El dinar de paella per a més de cent comensals, feta amb llenya a la plaça i cruspida al Centre Agrícola.

Anna Cubero ha sigut elegida pubilla 2023, i Paula Cabello, nomenada dama d’honor i que esdevindrà la pubilla de l’any vinent. Pubilles, enhorabona. Vagi la nostra felicitació i desig de bon regnat.

 I les dues nits del cap de setmana, la temperatura s’ha endinsat per sota dels zero graus.