La legitimitat, com se sap, respon a un sentiment, un anhel o una voluntat expressada per qui és el titular del poder sobirà, que és la ciutadania o el poble. Aquest poder sobirà, el té la ciutadania d’un territori i d’un moment històric. Els catalans estem  en aquest context.

La legitimitat és un atribut del poble sobirà, mentre que la legalitat surt del qui fa les lleis, i de l’executiu elegit. És per això que la legalitat és temporal i molt variable. És a dir, pot canviar, perquè depèn d’un poder polític que governa en un moment concret. Mentre que la legitimitat es manté. El govern de l’Estat espanyol l’actual PP s’ha cregut que era font jurídica, de lleis, quan és el poble qui li ha atorgat aquest dret. I aquell no pot manar, des de la llei, que un poble deixi d’existir. Perquè tot poble és anterior a l’estat.

Quan la ciutadania legitima uns representants, és perquè defensin els seus drets. Per la majoria de catalans l’únic govern legítim, és el govern de la Generalitat i el seu Parlament.

La majoria parlamentària que avui recolza la Consulta està legitimada per la majoria de votants catalans que els ha donat suport. És en aquesta majoria parlamentària on la major part del poble català se sent legitimat, representat. Madrid fa temps que queda lluny de les llibertats dels catalans i cada vegada més, perquè ha estat obrant i ho està fent en hostilitat contra elles. Així ho patim

No és suficient, doncs, dir que les Corts a Madrid defensen els interessos dels catalans. Perquè no és així. Els representants catalans  a Madrid sempre seran minoria. I els interessos de Catalunya mai no tindran el suport de la majoria preestablerta al Congrés. Els catalans som iguals davant la llei només per elegir els nostres representants a Madrid, però res més.

Quin sentit té anar a Madrid, sinó ens reconeixen com a poble que som, ni els nostres drets, ni garantia de ser respectada la nostra manera de ser. Si el poc que tenim reconegut per la tan ponderada constitució del 1978, ens ho estan prenent, reconvertint les autonomies en una pura acció administrativa, perquè ho estan recentralitzant tot.

Si hi havia conflicte, ara aquest s’ha desfermat més, entre legalitat estatal del PP i la legitimitat catalana, arran de la Consulta. Se sap que és la legitimitat la que hauria de prevaldre, perquè és un dret natural. I la llei s’hauria d’adaptar a la voluntat expressada de la sobirania popular, en aquest cas la catalana, que n’hauria de ser beneficiària. Tal com diuen els juristes, aconseguiríem que legitimitat, legalitat i constitucionalitat convisquessin pacíficament. Però això no és possible, perquè no hi ha divisió de poders. I les interferències dels governs, en el constitucional en jutges afins a les ideologies no ho fa possible.

La llei necessàriament sol canviar amb el temps, perquè els governs canvien, però cal que sigui legítima, pel poble que representa. Però pot resultar que és el que ara ens està passant als catalans pro dret a decidir; no estem dins la llei per interessos d’alguns. Fet que no hauria de ser així, perquè la consulta aprovada pel Parlament Català, s’ajusta als requisits constitucionals de la llei: “Consulta no vinculant”. Tot i així, hi ha qui no ho vol veure.