El nou estatus social i econòmic en què es troba immersa la nostra societat a causa de la crisi ha propiciat que un sector de la població, en aquest cas, l’infantil se li resti futur. Una sèrie d’estudis realitzats posaven de manifest la precarietat  infantil que existia entre la menudalla desfavorida, a causa de la insuficiència de recursos bàsics. Això portava a un temps futur la incertesa d’accedir al mercat del treball, i així de sortir de la pobresa. Tot i havent una lenta recuperació econòmica, no resolia perquè els interessos dels governants no solen ser el primer que contemplen.

Dins l’àmbit escolar de barris suburbials tant a les escoles públiques com algunes concertades, es concentra un major nombre d’aquesta població infantil mancada d’oportunitats. Entre altres factors, la condició familiar en dictamina el resultat.

El component retallades no s’haurien d’haver hagut de produir perquè han restat  l’ajut a famílies sense recursos per facilitar-ne la sortida. Generant un abandó de les responsabilitats paternals vers l’educació dels fills. Enfront d’aquesta situació,l’infant s’ha vist abandonat a la seva sort. L’aprenentatge ha estat el factor més afectat, quan a adquisició de coneixements.

La malnutrició infantil, car els menjadors escolars a primària han assumit en beques la regulació alimentària, no queda garantit en cursos posteriors, que també és necessari per a un bon desenvolupament físic i intel·lectual. Els pocs ingressos familiars no poden assumir aquesta altra responsabilitat a casa.

La vida deficitària de les famílies trenca tota possible harmonia. La tensió i l’estrès creen malestar i generen inestabilitat a l’infant. La conflictivitat sorgeix per atur, hipoteques... o incapacitat de resolució de problemes dels progenitors. Els contratemps s’agreugen quan hi ha dèficit de benestar, i aquest pot arribar a qualsevol indret.

Un altre element determinant és la immigració, que genera entrebancs al menor per efectes d’integració, tant en el terreny idiomàtic, cultural, com en l’acadèmic. O bé pares analfabets que encara ho agreuja més. Tot plegat demana una atenció plena amb centres d’acollida. Els problemes mal resolts són els conflictes del futur. Heus ací la necessitat de no retallar els ajuts, per no haver d’hipotecar l’esdevenidor dels infants.

Aleshores, un crit al cel que clama justícia ha posat en estat d’alarma no tan sols diverses fundacions i organismes en defensa dels drets de l’infant, sinó també el mateix Síndic de Greuges, que ja el 2012 alertava d’aquesta pobresa. Una situació de vulnerabilitat que qüestiona l’accés a drets i oportunitats a un sector de la societat infantil. No només la qüestió econòmica els afecta, sinó la situació social patida en el present i que el futur, si la ciutadania no pren consciència del problema i en fa denúncia a les institucions polítiques, hipotecarà la vida a diverses generacions i, amb elles, el país.

Una educació de qualitat fa persones i, amb elles, un poble de qualitat.